La primera vegada que vaig escoltar Sex &
Mayhem, la track (vegeu aquí) que enceta Coal (2005),
el segon disc dels nostres protagonistes d'avui, em va semblar estar sentint un
nou tema de Tindersticks, però, no. Es tractava d'un trio de
Melbourne, tot i què, de la mà del seu mentor, Alexander Hacke, de
la banda alemanya Einsturzende Neubauten, afincat a Berlín, format pel
cantant i baixista Conrad Standish, el guitarrista i segona veu Tom
Carlyon i el bateria Hugo Cran, anomenat DEVASTATIONS.
Un nom ben poc escaient, per cert, donat el seu
estil intimista i romàntic, enganyosament malenconiós, amb uns arranjaments
minimalistes i unes melodies i una estructura general de les cançons amb un toc
de classicisme que, per a mi, es fa atemporals. Des de les primeres paraules es
fa palesa la influència de coneguts del blog com Stuart A. Staples,
dels esmentats Tindersticks, i del també australià Nick Cave, així com
de Matt Berninger ( de The National), de Bryan Ferry
(antic Roxy Music) o, fins i tot, del mateix Leonard Cohen.
Com a CdD he triat un tema de l'esmentat Coal,
el meu disc preferit dels tres que van publicar, a continuació de l'homòleg The
Devastations (2003) i abans de Yes, U (2007), en el que,
amb la incorporació del teclista Adam Yang, van fer un gir, per a mi decebedor,
cap a la electrònica, abans de dissoldre's el 2010, per continuar com a duet Standish/Carlyon, amb l'àlbum Delected Scenes (2013).
Seqüenciada en segon lloc, a The Night I
Couldn't Stop Crying la guitarra, els teclats i unes cordes gairebé
inaudibles construeixen onades que xoquen i es desfan esplendorosament
emfatitzant els canvis dinàmics que provoca la veu de baríton d'Standish,
com podreu comprovar tot seguit a la versió original del tema, millor que al
directe que només he afegit, ja ho sabeu, per a que els hi veieu les cares.
Una altra banda, també dels antípodes, per cert, com The Sleepy Jackson, a rescatar de l'oblit.
- DEVASTATIONS. The Night I Couldn't Stop Crying. Coal (2005).