Helicopter (Bloc Party)

Durant aquest mes d'octubre BLOC PARTY estan de gira per Europa per interpretar fil per randa el seu primer àlbum, Silent Alarm (2005), el més reeixit de la seva discografia. I és que la banda formada pel cantant i guitarrista, i veritable frontman, Kele Okereke i el guitarra solista Russell Lissack a Essex, (UK), estarà indefectiblement associada a aquest debut que tants premis i elogis els va comportar.

Un LP amb tretze tracks de indie-rock avantguardista amb múltiples capes de guitarres i alguns arranjaments electrònics, interpretats ràpida i apassionadament, sobre la base de la magnífica secció rítmica formada pel baixista Gordon Moakes i el bateria Matt Tong, que, amb l'encertada producció de Paul Epworth, van conquerir multitud de seguidors, seduïts tanmateix per les lletres d'Okereke, que expressaven els sentiments i esperances del joves, amb algunes referències sobre política global.

Però desprès d'un interminable tour de més de 18 mesos per Amèrica, en els dos següents àlbums, A Weekend In The City (2007) i Intimacy (2008), van introduir innovacions que no van ser prou acceptades pels seus fans, el que va comportar una aturada de les activitats de la banda, durant la qual alguns membres, com Okereke, van iniciar projectes paral·lels i altres, primer Tong (2013) i Moakes (2015) desprès, van abandonar la formació, essent substituïts en els dos LP següents, publicats a intervals de quatre anys, Four (2012) i Hymns (2016), que no els van retornat la fama obtinguda amb l'obra seminal.

Una obra que no podrem escoltar de nou en directe, ja que no està prevista cap actuació a casa nostra, però de la que podem gaudir als nostres reproductors, amb temes tan cèlebres com Like Eating Glass, Banquet, Pioneers o la que, amb referència implícita al 11S de 2001, he triat com la CdD i que de ben segur us en recordareu, Helicopter.

- BLOC PARTY. Helicopter. Silent Alarm (2005).

KV Crimes (Kurt Vile)

El proper dilluns, 22 d'octubre, anirem al concert de KURT VILE a la Sala Apolo, de Barcelona. És un músic nascut a Philadelphia, Pennsylvania (USA), que es va donar a conèixer amb el grup The War On Drugs, coliderat amb el seu amic Adam Granduciel (vegeu aquí), als que va abandonar amistosament per iniciar una carrera en solitari, tot i què fidelment acompanyat, tant a les gravacions dels darrers àlbums com als escenaris, de la banda The Violators, de la que durant un temps també en va formar part el mateix Granduciel.

La qualitat dels seus discos ha anat progressant a cada entrega i així ho confirma l'èxit  de Smoke Ring For My Halo (2011), Wakin On A Pretty Daze (2013) i B'lieve I'm Goin Down... (2015), als que s'ha de sumar el singular Lotta Sea Lice (2017), gravat a duo amb l'australiana Courtney Barnett, amb un estil musical ben allunyat del seu però amb molt resultat artístic, que s'ha vist afavorit per la coincidència en els noms de pila, que emulen els mítics Kurt Cobain (Nirvana) i la seva vídua Courtney Love (vegeu aquí).

El meu LP preferit, dels esmentats, és Wakin On A Pretty Daze, en base a la interacció entre la greu veu del cantant (a més a més de compositor, multiinstrumentista i productor) i les guitarres acústiques i elèctriques, aquestes substituïdes en gran part pel piano en el disc següent. Un disc amb un so càlid i un ritme majestuós, amb temes interpretats amb quatre o cinc acords, varis dels quals s'estenen fins als 6-8 minuts, en els que l'autor sembla buscar fugir del soroll i de la gent per cercar, i transportar-nos, a un lloc solitari.

Un àlbum amb una portada que representa un mur de carrer de Philadelphia, pintat per l'artista Steve Powers, amb imatges i frases basades en les cançons, i amb un altre grafit, obra del mateix Vile, que inclou la paraula The Violatots, a la contraportada, que s'inicia amb un tema de nou minuts i mig, anomenat, amb un joc de paraules respecte al títol del LP, Wakin On A Pretty Day, seguit de vuit tracks més, dels que he escollit com a CdD el número dos, KV Crimes, pel seu riff de guitarra que de ben segur us captivarà.

Quan fa tres mesos vaig comprar les entrades poc m'esperava que, tot just una setmana abans de l'actuació a l'Apolo , Kurt Vile & The Violators editarien material nou, Bottle It In (2018), o sigui que se m'ha girat feina a escoltar el disc aquest cap de setmana...que als concert s'hi ha d'anar amb els deures fets!

- KURT VILE. KV Crimes. Wakin On A Pretty Daze (2013).

Heartbeat Smile (Alejandro Escovedo)

D'avui en vuit, el dissabte dia 13, actua al Cafè del Teatre L'Escorxador, de Lleida, ALEJANDRO ESCOVEDO, un compositor, guitarrista i cantant nascut a San Antonio, Texas (USA), en el si d'una família d'origen mexicà de dotze germans, molts del quals, com Javier, Coke, Mario, Pete (i, fins i tot la filla d'aquest, i neboda d'Alejandro, Sheila E.) s'han dedicat al negoci de la música, per influència del seu pare que tocava en grups de mariachi.

El seu estil és eclèctic, fruït del seu pas per diverses ciutats (Los Angeles, San Francisco, New York, Austin...) i grups com The Nuns o The True Believers (amb el seu germà Javier), The Setters (amb Walter Salas-Humara, de The Silos) o With These Hands, evolucionant del punk i el glam al roots-rock i alt-country, estils que els seguidor habituals de la CdD ja coneixeu, amb un cert compromís social amb els emigrants, fins al punt que va deixar d'interpretar el públic el tema Castanets, de l'àlbum A Man Under The Influence (2001), a l'assabentar-se que el president George W. Bush el portava al seu iPod.

El 1992 va iniciar una carrera en solitari en la que ha publicat una dotzena de discos, de la primera part de la qual en destacaria l'esmentat A Man Under The Influence i By The Hand Of The Father (2002) i que va haver de interrompre per un greu ensurt, al patir una hemorràgia digestiva (en ple escenari)  provocada per una cirrosi per Hepatitis C, agreujada pel consum d'alcohol, el tractament de la qual li va comportar la ruïna, de la que se'n va sortir amb els beneficis d'un disc, el doble LP Por Vida: A Tribute To The Songs Of Alejandro Escovedo (2004), en el que van participar, entre altres, Lucinda Williams, Steve Earle, The Jayhawks, Calexico i Minus 5. 

Controlada la malaltia, ha seguit gravant discos interessants com The Boxing Mirror (2006), produït per un vell conegut del blog, John Cale (vegeu aquí i aquí) i, amb la col·laboració de Chuck Prophet i amb la banda d'acompanyament The Sensitive Boys, Real Animal (2008), Street Songs Of Love (2010), en el que hi participa breument un tal Bruce Springsteen, i Big Station (2012), tots tres produïts per Tony Visconti, a qui esmentàvem la setmana passada com a protagonista de l"Heroes", de David Bowie (vegeu aquí).

Finalitzada aquesta fructífera col·laboració van haver de passar quatre anys per al següent i darrer disc fins ara, Burn Something Beautiful (2016), el dotzè de la seva discografia en solitari, la presentació del qual es va haver d'ajornar fins a superar una síndrome d'estrès postraumàtic a conseqüència de veure's afectat per l'huracà Odile mentre estava de viatge de noces amb la seva quarta esposa, Nancy (la primera, Levie, es va suïcidar desprès del divorci).  

La obra que presentarà a Lleida, sense aportar canvis notables, figura entre el millor de la seva trajectòria. Un àlbum composat al seu domicili actual a Dallas, Texas i gravat a Portland, Oregon, amb una superbanda que inclou a Peter Buck (de REM), a qui podeu veure a la seva esquerra al vídeo, i Corin Tucker (de Sleater-Kinney) a les guitarres, Scott McCaughey (de Minus 5) al baix, John Moen (de The Decemberists) a la bateria i Steve Berlin (de Los Lobos) al saxòfon. 

Un LP que sona inequívocament a Escovedo però que incorpora textures musicals més amplies per influència de Buck i McCaughey, co-autors i productors del disc, en els solcs del qual s'aprecien influències dels seus admirats Lou Reed i T. Rex però en el que predomina el folk-country-rock, que per això hi ha qui l'anomena "el Dylan de la frontera", i del que he escollit per a CdD el track número dos, Heartbeat Smile.

- ALEJANDRO ESCOVEDO. Heartbeat Smile. Burn Something Beautiful (2016).