El vell refrany castellà que diu "A la
tercera va la vencida" es pot aplicar perfectament a THE WAR ON DRUGS, grup d’indie-rock
de Philadelphia (Pennsylvania, USA) format el 2005 per Adam Granduciel i Kurt Vile,
qui els abandonaria desprès del disc de debut, Wagonwheel Blues (2008), per iniciar una també molt interessant
carrera en solitari.
Amb diversos canvis en la resta de músics,
Granduciel, compositor principal, cantant, guitarrista, multiinstrumentista i productor,
va publicar Slave Ambient (2011) i,
desprès d'una interminable gira en la que va anant composant material nou i un
exhaustiu i perfeccionista procés de gravació, l'any passat va tocar el cel amb
el tercer, Lost In The Dream (2014),
reconegut per crítica i públic com un dels millors discos de l'any.
En el seu estil s'hi reconeixen trets de grans
tòtems del rock americà com Bob Dylan, Bruce Springsteen o Tom
Petty, actualitzat amb murs de so de guitarres decididament indies i de sintetitzadors que dibuixen
paisatges ambientals d'una profunditat emocional indescriptible.
Lost In The Dream és una obra experimental i alhora
equilibrada que s'ha d'escoltar unes quantes vegades per gaudir de la seva
grandesa, que se'ns revela a poc a poc amb petits detalls i discrets canvis
d'acords amb els que aconsegueixen mutacions estructurals, més que boniques,
devastadores. Sembla que l'estrès emocional que li va comportar el llarg
allunyament de casa per presentar el disc anterior i la conseqüent separació de
la seva parella van passar factura al nostre protagonista!
Els temes més interessants dels deu que conté el disc
son l'inicial Under The Pressure, de
quasi vuit minuts de durada, el track
número 2 i més conegut Red Eyes, Eyes To
The Wind, Burning i la CdD, An Ocean
In Between The Waves, en la que podeu apreciar com, sota un intens ritme de
bateria i baix, els teclats murmuren contra uns tempestuosos grunyits de
guitarres que, a poc a poc, ens portaran cap a un final, una mica a lo Arcade Fire, que m'atreveixo a
qualificar d'inconfusible.
Un tema en el que es pregunta "Can I be more than just a fool?"
(Puc ser més que un ximple?), per respondre's una mica desprès amb un
desplegament instrumental -i unes guitarres que ens evoquen a Mark Knopfler (Dire Straits)- per acabar amb la fusió de les cordes i la veu que
deixa escapar un triomfal "Whoo!",
al voltant d'un minut abans de l'èpic final.
- THE WAR ON DRUGS. An Ocean In Between The Waves. Lost In The Dream (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada