Malgrat el seu nom, ARCHITECTURE IN HELSINKI no és cap estudi de decoració finlandès ni
rés que se li sembli sinó un grup musical de Melbourne (Austràlia), format
l'any 2000 per Cameron Bird,
compositor principal, cantant i guitarrista i un nombre variable de membres
més, la majoria amics de la infància, amb la particularitat de que tots
son multiinstrumentistes, de tal manera que en algun dels seus cinc discos
publicats fins ara han arribar a tocar més de 40 instruments diferents,
incloent, a més a més dels habituals guitarra, bateria i baix, tota mena de
teclats i sintetitzadors, tant electrònics com analògics, i de vents
(trompetes, trombó, tuba, clarinet...) que, a més a més, intercanvien
constantment als seus concerts, de tal manera que en cap moment saps el que
passarà, ni qui cantarà, després de cada cançó.
El seu estil el podem definir com a indie-pop electrònic, amb algun
arranjament simfònic, tot i què, per sobre d'algunes estructures complicades i
avantguardistes, predominen unes melodies dolces i juganeres que el fan
irresistible i que, en algun moment o altre, ens recorden a grups coneguts
d'aquest blog com Belle & Sebastian o, fins i tot, The Arcade Fire.
L'àlbum més reeixit de la seva discografia és el
segon, In Case We Die (2005), produït
per James Cecil, el bateria en
aquell temps, i el mateix Bird, que utilitzen el pseudònim de The Carbohydrates, i gravat amb la
participació de sis membres més que aporten la cornucòpia d'instruments abans
esmentats. Curiosament, a sota d'aquest so lluminós i assolellat, s'hi amaga
alguna cosa ombrívola, amb el tema de la mortalitat humana a la que es refereix
el títol (En el cas que morim) per tot arreu. Les referències a la
reencarnació, els cementiris, les armes o els fantasmes ens conviden a cantar,
ballar i estimar-nos, ja que, donat que podem morir-nos en qualsevol moment, no
hem de deixar passar cap oportunitat.
Els meus tracks
preferits, dels dotze que en conté l'àlbum, son el que obre el disc, Nevereverevrdid, It'5, Maybe You Can Owe Me
i la CdD, Do The Whirlwind, en la que
van contar amb un membre addicional més per interpretar el sitar en el pont
central.
- ARCHITECTURE IN HELSINKI. Do The Whirlwind. In Case We Die (2005).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada