Demà passat, 19 de juliol, està prevista l'actuació al Poble Espanyol de
Barcelona, en el marc del Festival Barts, de la banda texana ZZ TOP,
un trio integrat des de la seva formació, l'any 1969, pel compositor principal,
guitarrista i cantant Billy Gibbons, el baixista Dusty Hill i el
bateria Frank Beard, la imatge del qual ha esdevingut icònica en base a
la peculiar indumentària (vestits, barrets, ulleres de sol, barbes...) dels dos
primers.
Una banda que, partint d'un so boogie, blues i hard rock
en els seus primers cinc o sis àlbums, dels que en sobresurt el tercer, Tres
Hombres (1973), va evolucionar cap al rock electrònic, amb forta
presència de sintetitzadors, amb el que van guanyar força popularitat amb LP
com Eliminator (1983), el vuitè, al temps
que perdien alguns seguidors dels inicis, com jo mateix, per anar
recuperant progressivament el seminal garage rock en la
mitja dotzena següents, sense assolir, però, el nivell dels anys 70, fins que
després d'una aturada obligada per una Hepatitis C de Hill, la publicació del
14è, Mescalero (2003), i trencar amb el seu manager i productor
habitual, Bill Ham, van emprendre extenses gires mundials durant més de
cinc anys, recollides en DVD com Live From Texas (2008)
i Double Down Live (2009), sense enregistrar material nou.
Una tendència breument interrompuda pel fitxatge amb la discogràfica American
Recording del famós productor Rick Rubin, i la publicació del quinzè
disc, La Futura (2012), que tampoc no tindria continuïtat fins
que, poc després de la mort sobtada mentre dormia de Hill, essent substituït per
Elwood Francis, el seu tècnic de so des de feia més de 30
anys, publicarien el darrer del que en tinc constància, Raw
(That Little Ol' Band From Texas) (2022), la BSO del documental del
mateix nom, enregistrat per a Netflix el 2019, amb la formació original.
Com a CdD n'he triat una de l'esmentat Tres Hombres, un àlbum
amb 10 tracks, enregistrat a Memphis, Tennessee, en una etapa en la que
la banda encara no havia adoptat la distintiva estètica, amb l'esmentat Ham com
a productor i amb Robin Brian i Terry Manning com a tècnics, al
darrer dels quals devem la genialitat (no queda ben clar si intencionada o no)
de concatenar les dues primeres, Waitin' For The Bus i Jesus Just
Left Chicago, i del que en destaca la seqüenciada en vuitè lloc, o tercera
de la cara B del vinil, La Grange.
Un tema acreditat als tres membres, amb el nom de la localitat texana a les
afores de la qual es troba el bordell Chicken Ranch, amb un riff
de guitarra, del que el mateix Gibbons en reconeix la influència del Boogie
Chillen de John Lee Hooker (vegeu aquí), que ha creat escola fins a
convertir-se, com he sentit a dir en algun lloc, en l'equivalent per al blues
del Smoke On The Water, dels Deep Purple, per al heavy metal.
Una composició complementada amb una lírica críptica en la que s'esmenta
una mena de cabana coneguda per les seves "noies maques", que captura
l'essència de la cultura d'un lloc i una època en la que, hipòcritament,
predominava una actitud relaxada cap a la vida nocturna i l'hedonisme i que, de
ben segur, serà unes de les highlights del diumenge al Poble Espanyol.
- ZZ TOP. La Grange. Tres Hombres (1973).
