Amb un nom amb un joc de paraules gal·leses (ximple, zigot, mico) sense
gaire sentit per a mi, GORKY'S ZYGOTIC MYNCI va ser
un grup creat a Carmarthen per tres amics de classe
mitjana-alta, Euros Childs, compositor principal, veu i teclats; John
Lawrence, veu i guitarra i Richard James, baix; als
que s'afegirien Megan Childs, la germana del primer, al violí
i Euros Rowlands a la bateria, en un moment, a començament dels anys 90,
en que a Gal·les es va promocionar un moviment, conegut com a Cool Cymru,
amb bandes com Stereophonics, Super Furry Animals o
"conegudes" del blog com Manic Street Preachers o Catatonia,
com a contraposició a l'emergent britpop.
Una formació original i distintiva en base a la
utilització d'instruments tan poc convencionals -com la celesta (una
mena d'harmònium), el sitar o l'arpa de boca, que solien intercanviar-se tant a
l'estudi de gravació com a l'escenari - com ho eren els compassos, estructures
o patrons melòdics, així com la interpretació en la que alternaven el gal·lès i
l'anglès.
Entre el 1992 i el 2003, amb alguns canvis en la formació, van enregistrar
vuit àlbums, en els primers dels quals, Patio (1992), Tatay
(1995) i Bwyd Time (1995) predominava un so proper als psych-rock
amb influències de la escena de Canterbury dels anys 60 i 70, per evolucionar
cap al folk i pop-rock en els següents, Barafundle (1997),
Gorky 5 (1998), Spanish Dance Troupe (1999), How
I Long To Feel That Summer In My Heart (2001) i Sleep/Holiday
(2003).
Una discografia de la que he triat, per a la CdD d'avui, el sisè dels
esmentats, i darrer amb la participació de Lawrence, un àlbum amb 15 idíl·liques
tracks, algunes d'elles només en forma de breus interludis musicals, en
el que temes que rememoren el rock psicodèlic dels seus inicis com Poodle
Rockin o Desolation Blues conviuen amb altres d'aires folk
tradicional com She Lives On A Mountain o Murder Ballad o
obertament country com Faraway Eyes, però dels que en sobresurt
el meu preferit del seu catàleg, el seqüenciat en desè lloc i homònim Spanish
Dance Troupe.
Una cançó que comença dient-li al professor que no ha fet els deures perquè
un dijous plujós se'n va anar, concretament de Bilbao a Madrid, amb un
"grup de dansa espanyola" en el que predominava el vi, el ball i
la música, i la seva ment no ha tornat a estar la mateixa des de que va
conèixer una ballarina anomenada María, amb la que té previst casar-se i ser
feliç, segons canta al darrer vers:
And then we'll be married
then we'll be
happy
and then
we'll be married
then we'll be
happy
ooooooooohhhhhhhhhh.
Un breu tastet, farcit de tòpics, mariachi inclòs -com podeu comprovar al primer vídeo (el segon és per a que els hi veieu les cares)- d'una banda que es dissoldria tres anys després de
publicar el seu darrer disc, coincidint amb l'inici d'una carrera en solitari
d'Euros Childs de la que en parlarem el divendres que ve.
- Gorky's Zygotic Mynci. Spanish Dance Troupe. Spanish Dance Troupe (1999)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada