A propòsit de Jimmy Webb-3:
En el tercer post d'aquesta sèrie recordarem un altre dels grans
èxits del compositor JIMMY WEBB però amb la diferència de que aquest no
va ser interpretat per populars músics americans com The 5t Dimension, Johnny Rivers o GlenCampbell sinó per l'irlandès RICHARD HARRIS, l'actor de teatre
i cinema tan conegut als anys 60 i 70 del s. XX, amb papers més o menys
importants en pel·lícules com Los cañones de Navarone, Mutiny on the Bounty
(estrenada aquí com Rebelión a bordo), Mayor Dundee, La Bíblia,
Cromwell, El hombre en una tierra salvaje o Robin y Marian i,
posteriorment, Sin perdón i, ja entrat el s. XXI, Gladiator o
(les úniques que confesso no haver vist) dues de la nissaga Harry
Potter, en el paper del mag Albus Dumbledore, en el que va haver de ser
rellevat per la seva mort l'any 2002, a causa d'un limfoma, paradoxalment sense
relació amb la seva coneguda afecció a la beguda, però que ha restat en la
memòria col·lectiva per la seva esgarrifosa interpretació d'un aristòcrata
anglès capturat pels indis a Un hombre llamado Caballo (Elliot
Silverstein, 1970).
Un artista polifacètic que, a més a més d'actor de cinema i teatre (la seva
veritable passió), va fer de guionista, director de cinema, productor,
escriptor ocasional i, pel que fa al cas, cantant, la lloada interpretació del
qual al film musical Camelot (Joshua Logan, 1967) el va animar a
provar sort en una carrera discogràfica que es va iniciar amb l'LP A
Tramp Shining (1968), amb 14 temes composats i arranjats per Webb, qui
també el va produir i editar en el seu segell, Canopy, acabat
d'estrenar.
Un àlbum -més aclamat per la crítica que el següent, i darrer,
d'aquest tàndem, The Yard Went On Forever (1968)- en el que es
barregen pop, rock i soul amb arranjaments orquestrals
propers a la música clàssica (el mateix compositor interpreta el clavicèmbal),
amb un conjunt de cançons romàntiques però agredolces que Harris interpreta amb
veu tan fràgil com commovedora, de les que en sobresurt la que enceta la cara B
del vinil, i CdD d'avui, MacArthur Park.
Un tema inusualment llarg, de més de set minuts -que Donna Summer,
de la mà de Giorgio Moroder, escurçaria en la seva reeixida versió una
dècada després (vegeu aquí)-, estructurada com una suite amb quatre moviments, en el
que, mentre passegen pel parc del títol, recorda de forma malenconiosa les
seves esperances en una relació d'uns anys abans amb la seva xicota, Suzy
Horton, que, per suposat, acabaria malament, tal com us vaig avançar (i aquí) en el
primer article "A propòsit de Jimmy Webb".
- JIMMY WEBB/RICHARD HARRIS. MacArthur Park. A Tramp Shining (1968).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada