Costa Rita (Euros Childs)

 

Com avançàvem la setmana passada, la dissolució dels Gorky's Zygotic Mynci es veia a venir amb el debut en solitari del seu líder, EUROS CHILDS, amb Chops (2006), el primer de la vintena d'àlbums que el prolífic cantautor gal·lès ha enregistrat acompanyant-se d'una banda, gairebé sempre amb la participació de sa germana Megan al violí; en solitari; en format duet (Jonny, Cousins...) o en col·laboracions diverses (Imarfer Corff, Short & Curlies...), amb la que s'ha mantingut en actiu fins i tot després d'haver-se integrat com a teclista dels escocesos Teenage Fanclub (amb un membre dels quals, Norman Blake, havia format els esmentats Jonny), amb qui ha intervingut en els darrers dos LP, Endless Arcade (2021) i Nothing Last Forever (2023), a la presentació del qual vaig tenir ocasió d'assistir, el dia 18 d'octubre de 2023, a la sala Paral·lel 62 de Barcelona.

Una discografia inabastable fins i tot per a un melòman empedreït com jo, de la que em quedo amb aquells àlbums en els que s'ha mantingut fidel al distintiu estil dels Gorky's, caracteritzat per melodies tan precioses com poc convencionals i unes lletres introspectives al voltant de l'amor, la nostàlgia i petites coses de la vida quotidiana, com son els primers, l'esmentat Chops (2006), Boreda (2007), The Miracle Inn (2007) o Son Of Euro Child (2009), el primer en el que abandona Wichita Recordings per iniciar, amb el seu propi segell, National Elf, la publicació simultània en format CD i amb descàrrega de prepagament (amb el mode "paga el que puguis") i altres com Summer Special (2012), Situation Comedy (2013) o el quinzè, Gingerbread House Explosion (2019), un dels meus favorits.

I avui, assumint un cop més el paper de divulgador de "fricades", recomano als seguidors del blog que no el coneixeu que us inicieu amb el seminal Chops, un disc en el que col·laboren dos ex col·legues, sa germana Megan (violí) i John Lawrence (guitarra) i el productor habitual, Gorwel Owen, amb 14 tracks, algunes d'elles simples interludis que no superen el minut de durada, en les que s'alternen els idiomes anglès i gal·lès, de les que en destacaria algunes com Donkey Island, Circus Time, Hi Mewn Socasau, la inusualment extensa First Time I saw You (8:05) i, és clar, la CdD, Costa Rita.

Una melodia preciosa amb una lletra, en aquest cas en anglès, que fa posar vermell de tan ingènua, en la que relata com el protagonista, un venedor de gelats a la platja de Coney Island, s'enamora de una bonica venedora de cacauets que li promet quedar-se una estona a la caiguda de la tarda, quan tothom se'n va però, finalment, mentre ell es refresca a l'aigua, agafa el darrer tren i el deixa plantat.

-EUROS CHILDS. Costa Rita. Chops (2006).