The Concept (Teenage Fanclub)

Els TEENAGE FANCLUB son un altre paradigma de "grup de culte", concepte amb el que coneixem aquells que reben el reconeixement dels companys de professió, dels mitjans de comunicació especialitzats i d'un reduït grup d'incondicionals fans, sense arribar a assolir-lo del públic general ni, per tant, tampoc un gran volum de vendes.

Es tracta d'una banda d’indie-rock alternatiu integrada per tres compositors, Norman Blake i Raymond McGinley (guitarristes) i Gerard Love (baixista), cada un dels quals interpreta els seus temes, i un bateria que ha anat canviant en diverses ocasions des de la seva formació el 1989.

Malgrat el seu origen, a prop de la freda i plujosa Glasgow (Escòcia), el seu estil ens recorda la solejada Califòrnia dels anys 60 i 70, amb reminiscències de vells coneguts de la CdD, tan famosos com The Beach Boys i The Byrds o ignorats com els seus reconegudament admirats Big Star i es basa en unes brillants melodies i harmonies vocals sobre una base de guitarres, alternant suaus balades amb temes més nerviosos i enèrgics, amb lletres sovint ombrívoles sobre les dones, l'amor o la religió. 

De la dotzena d'àlbums que han publicat fins l'any 2010 en destacaria el tercer, Bandwagonesque (1991), el sisè, Grand Prix (1995) i el setè, Songs from Northern Britain (1997), tot i què, als seguidors del blog més desinformats, us recomanaria iniciar-vos amb Four Thousand Seven Hundred And Sixty-Six Seconds-A Shortcut to Teenage Fanclub (2003), una mena de greatests-hits amb alguna composició addicional.

Bandwagonesque està considerat la seva obra mestra, venerat per la prestigiosa publicació Spin, que el va qualificar de "Disc de l'any", per davant del Out Of Time, de REM i del Nevermind, de Nirvana, segon i tercer, i altres com Loveless, de My Bloody Valentine o Screamadelica, de Primal Scream. És un àlbum ple de joies de power-pop com What You Do To Me, Star Sign, Metal Baby o la CdD, The Concept, una composició de Blake que, amb el seu so distorsionat de guitarres i una melodia farcida de "oh yeah", inaugura magistralment -i crea l'ambient per a la resta- un LP que persisteix al pas del temps.

          She wears denim wherever she goes
          says she's gonna get some records by the status quo
          oh yeah...oh yeah...

Com a curiositat us diré que Gene Simmons, baixista i cantant del grup Kiss, va demandar-los judicialment, al·legant que havia enregistrat el logotip de la famosa portada del disc, obra de Sharon Fitzgerald, que representa amb uns colors brillants una bossa amb el símbol del dòlar, el que la discogràfica Geffen va solucionar amb un taló per una elevada quantitat dels mateixos.

- TEENAGE FANCLUB. The Concept. Bandwagonesque (1991).