Midnight Train To Georgia (Gladys Knight & The Pips)

 

MN(I)O-19:

Amb el nom de pila de la cantant, seguit del mal nom d'un cosí, GLADYS KNIGHT & THE PIPS va ser un grup vocal de soul de Atlanta, Georgia, en el que la portentosa solista s'acompanyava de familiars com el seu germà Merald "Bubba" Knight i els seus cosins William Guest i Edward Patten que li aportaven, a més a més de les veus de fons, una impecable i distintiva coreografia.

Després de treballar per a diverses discogràfiques com Fury o Maxx Music, no va ser fins que els va contractar la famosa Motown que van obtenir un reconeixement massiu amb un dels molts temes que enregistraren del compositor i productor Norman Whitfield, I Heard It Through The Grapevine (1967), malauradament eclipsat a l'any següent per la versió que en faria Marvin Gaye en el disc In The Groove (1968), predecessor del mític (vegeu aquí) What's Going On (1971), i posteriorment, recordem-ho, els Creedence Clearwater Revival al Cosmos Factory (1970).

Una companyia que, com van fer altres artistes amb la controvertida deslocalització de Detroit a Los Angeles (com explicava aquí), i en la es percebien menystinguts a favor d'altres com The Supremes (sembla que amb una Diana Ross, aleshores parella del cap, Berry Gordy, temorosa de veure's eclipsada), The Temptations o el mateix Gaye, abandonarien per fitxar per Buddah Records, amb la que, de la mà del compositor Jim Weatherly, obtindrien el hit més conegut de la seva discografia, Midnight Train To Georgia. Un canvi que els va suposar dificultats contractuals que els van obligar a enregistrar en projectes paral·lels durant un temps, fins obtenir la resolució i un nou contracte amb Columbia, fins el 1987, any en el que la Gladys va iniciar definitivament una carrera en solitari que ha perdurat fins als primers anys del s. XX, orientada al R&B per a adults, el gospel i el jazz, en la que ha col·laborat amb múltiples cantants com Dionne Warwick, Stevie Wonder, Elton John, Patti LaBelle, Ray Charles, Chaka Khan, Frank Sinatra o, ejem!, Diana Ross, l'antiga rival, a més de participar en BSO de pel·lícules com  Claudine (John Barry, 1974), composada per Curtis Mayfield o Pipe Dreams (Steve Verona, 1976), en la que, a més a més, interpreta el paper protagonista femení.

Com a CdD era inevitable escollir l'esmentada Midnight Train To Georgia, la primera de les nou del seu onzè àlbum, Imagination (1973), cinc d'elles de Weatherly, en les que, a excepció de la preciosa I Can See Clearly Now, de Johnny Nash, interpretada pel seu germà "Bubba" (aquí), podem gaudir de la emotiva veu de la Gladys i dels brillants arranjaments orquestrals de Larry Wilcox, amb Tony Camillo com a productor principal, en un seguit de balades de sothern soul que ens evoquen un mite com Al Green, com I've Got To Use My Imagination, Best Thing That Ever Happened To Me o del seu autèntic emblema.

Una composició, interpretada en forma de crida-resposta i amb una destacada improvisació final, en la que una dona, l'amant de la qual ha fracassat en la seva intenció de triomfar a Hollywood ("L.A. va resultar massa per a l'home, va decidir tornar al mon que va deixar enrere, un lloc i un temps més senzills..."), es presta a acompanyar-lo de tornada ("Jo estaré amb ell, prefereixo viure al seu món que sense ell al meu..."), marxant en aquell "tren de mitjanit cap a Georgia".

- GLADYS KNIGHT & THE PIPS. Midnight Train To Georgia. Imagination (1973).