Pau (Els Pets/Cala Vento)

 

Ahir i avui se celebren a la sala La Paloma de Barcelona dos concerts de la gira "Cantant les quaranta", en commemoració dels 40 anys ininterromputs d'existència d'un grup, l'escatològic nom del qual, ELS PETS, poc en feia preveure aquesta longevitat.

Dos nits en les que "el trio més sexy de Constantí i part del Tarragonès" interpretarà de manera íntegra, a raó de dos a cada actuació, quatre dels seus àlbums més emblemàtics, Calla i balla (1991), Bon dia (1997), Agost (2004) i Som (2018). Els més destacats, al seu criteri, dels més d'una dotzena publicats des del 1985 en el que el so d'aquest grup d'amics de Constantí, en Lluís Gavaldà (lletrista i compositor principal, cantant i guitarra), Joan Reig (bateria i veu) i Falin Cáceres (baix), acompanyats en els seus inicis d'un cor anomenat Les Llufes i la secció dels Vents de Baiona i diversos músics més que han format part del projecte durant aquest temps, ha anat evolucionant d'un rock irreverent i festiu en el que presumien dels seus orígens no urbans, al que es referien com a "agrícola", al pop d'autor, amb lletres d'un acusat compromís social i polític, profundes alhora que prou emotives com per arribar al públic amb facilitat, sense deixar de mantenir-se fidels a la seva identitat rural.

Autors d'una discografia a la primera meitat de la qual va ser fonamental la participació del guitarrista i productor Marc Grau, en els esmentats Cala i Balla, el de hits tan destacats com S'ha acabat, Tarragona m'esborrona, Està plovent o Vine a la festa, i Bon dia, el del tema homònim que tant es va escoltar a casa meva, ja que es va convertir en la música (que no la lletra) de l'himne de l'escola que dirigia la meva esposa, el seu estil va iniciar un canvi a partir de la mort del seu valedor, víctima d'un càncer amb 44 anys, i l'entrada del teclista Joan Pau Chaves com a arranjador i director musical i del nou productor, l'americà Brad Jones, sense desmerèixer el fruit de la gran cultura musical de Gavaldà i els altres membres del grup.

Un canvi de registre palès en els altres dos LP esmentats, Agost, un dels més reconeguts de la seva discografia, amb cançons tan destacades, a més a més de l'homònima, com Soroll o Pau, i Som, el de La vida és molt avorrida sense el teu cos, L'exèrcit que vindrà, dedicada als participants en el referèndum per a la independència de Catalunya de l'1 d'octubre del 2017, o Corpus, un tema autobiogràfic de Reig en el que denuncia els abusos sexuals que va patir a la infància per un adult del seu poble.

Com a CdD he triat la seqüenciada en segon lloc a Agost, el seu vuitè àlbum d'estudi, en el que retraten un jove d'una vintena d'anys anomenat Pau que, tot i patir múltiples dificultats (estudia i treballa amb un contracte temporal, viu en un pis compartit amb un "marroquí mig il·legal"...) no per això perd els seus ideals de canviar el mon, una àcida crítica al sistema neoliberal  i, alhora, un autèntic himne a la resiliència. 

                     Pau no espera des de la trinxera
                     Pau te clar que no vol renunciar.
                     Pau no es queda resignat al terra
                     Pau demà tornarà a començar.

Una composició que fa només unes setmanes els empurdanesos Cala Vento, grans admiradors dels de Constantí, ha enregistrat a Brindis (2025), un impagable disc de versions de temes que els agraden, amb la llicència, a suggeriment del mateix Gavaldà, d'actualitzar la lletra per mostrar-nos un Pau adult però amb la mateixa precarietat que patia 20 anys abans, evidenciant unes problemàtiques socials completament vigents.

Dues versions de les que en podeu gaudir tot seguit en sengles vídeos que ens remeten al clàssic de Subterranean Homesick Blues (vegeu aquí), un altre tema del magistral  Bringing It All Back Home (1965) de Bob Dylan, del que en parlarem al pròxim post de la sèrie Dylan Covers.

- ELS PETS/CALA VENTO. Pau. Agost (2004)/Brindis (2025).