El cantant i
compositor Robert Pollard passa per ser un dels autors més
prolífics de la història del rock, de tal manera que,
entre LP's i EP's originals, directes i recopilacions, se
li acrediten més de 100 referències, ja sigui al seu nom o amb múltiples
projectes, el més reeixit dels quals és GUIDED BY VOICES.
Es tracta d'una
banda formada a la seva Dayton, Ohio, natal, l'únic membre fix de la
qual és Pollard, que, des del 1987 a l'actualitat, tot i què amb intervals
de pausa de fins a set anys, ha publicat 28 àlbums marcats des dels inicis pels
seus gustos personals, el rock provinent de la "british invasion",
el rock psicodèlic, el progressiu, el punk i el post-punk, habitualment produïts
amb molt pocs recursos, del que en diem baixa fidelitat o lo-fi i
que representaven en intensos i llarguíssims concerts, de
fins a tres hores, durant els quals consumien ingents
quantitats d'alcohol i que, de ben segur, dificultarien la seva
activitat paral·lela de professor de primària i secundària que
va compatibilitzar durant els primers anys.
Una obra
inabastable i, com us podeu imaginar, de qualitat dispar, amb la que van
obtenir el reconeixement a partir del setè disc, Bee Thousands (1994),
el més emblemàtic d'una banda que esdevindria una altra icona de l’indie-rock
americà dels 90, però que no serà motiu de la CdD d'avui. I és que,
conscient que la elecció pot generar polèmica i, això segur, decepció entre els
seguidors més acèrrims del grup, he triat un dels àlbums més atípics de la seva
discografia, pel fet d'haber-se gravat en un veritable estudi i amb un
productor com Déu mana, el recentment traspassat Ric Ocasek, el
líder de The Cars. Un disc, Do The Collapse (1999),
amb el que van arribar a moltes més emissores de radio però amb el que van
perdre a molts incondicionals, per el que la aposta no va tenir
continuïtat.
Però a
mi, particularment, m'agrada, i penso que també ho farà a molts seguidors
del blog que, així, prendreu interès per aquest incontenible artista.
Un LP del que les destaquen temes com l'inicial i més
promocionat Teenage FBI i altres com Things I Will Keep, Hold On Hope o
la CdD, el track número set, titulat Surgical Focus,
en el que les veus es veuen acompanyades d'unes guitarres igual de
treballades. el que, a continuació podeu comprovar en una versió elèctrica
similar a la original del disc i en una d'acústica igualment interessant.
- GUIDED BY VOICES. Surgical Focus.
Do The Collapse (1999).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada