One Thing (Night Beats)

Danny "Lee Blackwell" Rajan Billingsley és un músic de Dallas, Texas, que, traslladat per motiu d'estudis a Seattle, Washington, l'any 2009 va formar allí, inspirat pel nom d'un disc de Sam Cooke, la banda NIGHT BEATS, de la que n'és l'únic membre permanent. 

Una formació amb la que, en els seus tres primers àlbums, especialment en el darrer i més reeixit Who Sold My Generation (2015), actualitzen el rhythm & blues, el blues-rock dels 60's, el soul i el rock progressiu per donar lloc a un canvi notori, no gaire ben acceptat pels seus incondicionals en el quart treball, editat fa poc més d'un any, amb un gir descarat cap al pop que a mi, particularment, m'encanta.

I és que, per a Myth Of A Man (2019), el compositor, guitarrista i cantant  es va posar en mans de Dan Auerbach, de The Black Keys, un altre dels productors ben conegut pels seguidors del blog i, prescindint dels membres de la banda, acompanyar-se de músics de sessió de llarga experiència als estudis de Nashville, Tennessee, on el van gravar.

Un disc en el que la frescor i immediatesa del rock de garatge han estat substituïdes per uns arranjaments de cordes i teclats molt polits, com li agrada a l'afamat productor, la influència del qual en el resultat final és ben patent. Un LP amb deu tracks dels que m'agraden especialment els dos primers, Her Cold Cold Heart i la CdD, One Thing, una mescla de blues, soul i pop sixtie, amb un groovy que m'evoca, inevitablement, a The Black Keys, i amb una tornada demolidora:

               My fire's going down the drain

               ’Cause I got one thing on my brain
               One thing
               Is driving me crazy
               One thing
               Your body can save me
               One thing
               One thing

que podeu escoltar en la versió original del disc i en un directe, de molt mala qualitat, que he penjat només per a que li poseu cara (i ni això)al tal Billingsley.

- NIGHT BEATS. One Thing. Myth Of A Man (2019).