En els darrers anys han aparegut diversos grups que han revitalitzat el panorama de la música pop-rock i que comparteixen algunes característiques. Una d’elles es que es tracta de gent jove, con The Strokes o Franz Ferdinand o...molt joves, com els Arctic Monkeys. Un altra es que han publicat un primer disc fantàstic, que ha obtingut una extraordinària acollida per la crítica i el públic. La tercera es que, partint d’un bon bagatge cultural amb influències del millor dels anys 60 i 70, han construït un rock de guitarres i melodies amb una maduresa impròpia de la que se’ls suposava.
El tema dona per diverses CdD i començarem per ordre cronològic: THE STROKES es una banda novaiorquesa, liderada pel cantant i compositor Julian Casablancas, que conta entre els seus membres amb el guitarrista Albert Hammond Jr (sí, sí, el fill d’aquell gibraltareny que als anys 70 cantava allò de Its Never Rains In Southern California), per el que els podríem considerar uns autèntics “fills de papà” del Lower East Side. Malgrat això han demostrat una autèntica fusta de rock-stars, amb un no-sé-qué que els fa veure reals i veraços...i no han afluixat ni mica en els dos àlbums posteriors a aquest mític Is This It (2001) del seu debut, per el qual els van arribar a batejar com a “salvadors dels rock’n’roll”.
Partint d’un pop brut i aparentment descurat, amb una tirada arty seguint les petjades de la Velvet Underground i d’altres grups assidus a la, malauradament desapareguda, sala CBGB de Nova York, com Ramones o Television, però també del R&B stonià de tota la vida, construeixen tornades rabiosament modernes, directes i infeccioses que impulsen a una escolta compulsiva.
Per comprovar-ho només cal clickar sobre el petit reproductor.
- THE STROKES. Last Nite. Is This It (2001)
Vídeo afegit posteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada