El dia 8 de desembre de 1980, l’any que vaig començar a treballar de R1, es a dir, de metge resident (M.I.R.) de primer any, vaig rebre una trucada de ma mare.
Malgrat que els pares m’havien comprat als 13 anys, pel Nadal de 1968, un tocadiscos, que varem estrenar solemnement a sobre de la taula del menjador de casa amb el disc Hey Jude, la mare mai va veure clares les meves vel·leïtats amb la música pop-rock en general i amb The Beatles en particular. Encara ara pensa que aquells “melenuts” van influir negativament en tota la meva generació, però aquell dia va veure a la TV la noticia de l’assassinat de John Lennon i sabia que em sentiria fotut.
Des d’aleshores no ha passat cap d’aquest 30 anys en que, per aquestes dates, no em vingui al cap aquella trucada..
I que millor que dedicar la CdD d’aquesta setmana al meu ídol (veure aquí), amb el seu tema més emblemàtic?. Es tracta d’una cançó amb un missatge inequívocament antireligiós, antibel·licista i anticapitalista que, gràcies a la increïble simplicitat de la composició i a, en paraules del mateix autor, la capa de sucre que la cobreix, es fa assequible per a tothom, que la prenem com a un himne a la confiança de la humanitat en un mon millor, en front de la realitat més desesperant.
Però, com la versió original, publicada a l’àlbum Imagine (1971) es força coneguda, he optat per un altra amb un encara més potent missatge pacifista. Es la que interpreten, en hebreu, àrab i anglès, la israeliana Noa i l’algerí Khaled i en la que es va afegir un vers nou que fa referència al conflicte àrab-israelià.
Us proposo que clickeu a sobre del petit reproductor i, durant els propers 4 minuts, imagineu-vos a tota la gent vivint la vida en pau...Imagine all the people, living life in peace...
- KHALED. Imagine. Kenza (1999). 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada