Just ara fa un any em va succeir una anècdota que vaig comentar a alguns dels meus amics i la bona acollida de la qual em va fer començar a rumiar la creació d’aquest blog que finalment ha vist la llum. Com a homenatge, i coincidint amb la data, la transcric textualment:
“Estava fent un electrocardiograma (ECG) a un pacient quant ha aparegut la típica senyal que surt cada 20 ó 25 ECG de que resten 2 metres de paper.
I aquesta circumstància m’ha recordat aquell mític disc de NICK DRAKE anomenat Five Leaves Left (1969), que fa referència a l’avís que surt als llibrets de paper de fumar quant només en queden cinc per a que s’acabi.
I es que avui, 25 de novembre, es compleixen 35 anys de la mort d’aquest singular artista, fill d’una acomodada família, nascut a Rangún (Birmania, ara Myanmar) on estava destinat el seu pare, però educat en els millors col·legis britànics i a la Universitat de Cambridge, on va destacar tant per les seves aptituds esportives (atletisme, rugby) com musicals. Era un multiinstrumentista que tocava el piano, el saxo, el clarinet, però brillava especialment per la seva tècnica a la guitarra. Sota la influència, entre d’altres, de Bob Dylan, composava i interpretava, amb veu fràgil, temes d’una profunda melancolia, que reflectien una personalitat reservada i una sensibilitat fora del comú.
Amb només 21 anys ens va obrir el cor per recitar dubtes i confessions d’una bellesa descarnada, crua i propera, amb una petita escletxa a l’esperança. Però la seva obsessió es limitava a composar i gravar, defugint les entrevistes i, fins i tot, les actuacions en directe, per el que no va arribar a assolir l’èxit comercial.
Afectat d’una profunda depressió, un dia com avui la seva mare el va trobar mort al llit, víctima, no se sap si accidental o provocada, d’una sobredosi de psicofàrmacs. A la tauleta de nit hi havia un llibre de poemes i al plat un disc de J. S. Bach.
Els teus, pocs però incondicionals, fans no t’oblidem, Nick...”
Si voleu gaudir-ne, escolteu la cançó que obre el disc.
- NICK DRAKE. Time Has Told Me. Five Leaves Left (1969).
Vídeo afegit posteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada