Dan Willson, nascut a London (England), treballava com a
editor multimèdia a Edinburgh (Scotland), activitat que compaginava amb la de
músic en diversos grups punk, quant,
poc temps desprès de la mort d'un amic i d'haver estat pare, la seva esposa li
va regalar pel seu 30 aniversari una guitarra acústica, circumstàncies que,
plegades, li van fer prendre una determinació, la de llançar-se de cap a un
projecte musical en solitari, això si, sota l'àlies de WITHERED HAND, amb un estil musical ben diferent.
El seu primer disc, Good News (2009), va rebre molt bones crítiques però ha estat el
següent, per al que hem hagut d'esperar cinc anys, New Gods (2014), el que el pot consagrar definitivament. Aquest ara
cantautor indie-pop sembla tenir bons
contactes dintre de la escena musical local ja que, per a la gravació del disc,
ha contat amb el productor Tony Doogan,
conegut pels seus treballs per a Belle& Sebastian, vells coneguts de la CdD, Teenage Fanclub o The
Delgados (als que algun dia ens haurem de referir) i amb la col·laboració
de membres dels mateixos Belle & Sebastian, The Vaselines, King Creosote
i Frightened Rabbit (se m'està
girant feina!).
Però la gràcia és que, amb tot aquest elenc, el
seu estil, caracteritzat per una veu imponent, tot i què vacil·lant, no tira
tant cap al pop de les humides
contrades del sud de les highlands
com cap a la solejada east-cost
americana, amb guitarres que ens evoquen als mítics Byrds o Big Star o
a bandes contemporànies com Avi
Buffalo o The Shins i amb títols
tan eloqüents com The King Of Hollywood
o California.
L'àlbum és una memorable col·lecció de cançons, totes
de gran qualitat, tan musical com literàriament, com Black Tambourine, Love Over
Desire, Fall Apart o la que dóna
nom a l'LP, New Gods, en les
que l'autor demostra un bon coneixement dels recursos clau en la composició,
gaudint, tant en el drama com en l'humor, del so de les paraules i la sensació
de les frases, el que podreu apreciar millor els que tingueu bon coneixement de
"la llengua de Shakespeare".
La CdD, Horseshoe,
és el tema que obre el disc i t'atrapa des del primer vers en el que,
desprès d'una breu introducció de guitarra acústica, a la que se sumen els
tambors i el piano, diu "Aquí vaig, peus torts cap a dins, a la
baralla de pes ploma..." (moment abans de que vagi cap a terra, amb la
sospita que el rival amagava una ferradura -horseshoe-
a dintre del guant de boxa!) i amb una preciosa tornada que, si us hi voleu
afegir, fa:
We could kill our friends
We could sing a song that never ends, again
Tell me was it easy to pretend?
That nobody is dead
That nobody you love will ever die?
- WITHERED HAND. Horseshoe.
New Gods (2014).
