Ry Cooder-3:
El tercer post
dedicat al músic angelí RY COODER
tracta del seu disc Chávez Ravine
(2005), el dotzè de la seva discografia, que inaugura la trilogia “chicana”
(mot amb el es coneixen els nord-americans amb arrels mexicanes) que completen My Name Is Buddy (2007) i I, Flathead (2008), en la que relata la
desaparició d’una part de la història cultural de la seva ciutat com a resultat
del que actualment es coneix com a gentrificació.
Es tracta d’un
àlbum conceptual que, inspirat en el llibre “Chávez Ravine 1949: A Los Angeles
Story”, del fotògraf Don Normak,
reivindica la memòria d’aquest barri, habitat per emigrants hispans que, a
principis dels anys 50, van ser desallotjats, i ridículament indemnitzats, per
construir-hi habitatges de protecció oficial que mai no es van arribar a
edificar perquè allí hi va acabar el nou estadi de l’equip de beisbol Brooklyn
Dodgers que, amb el canvi de seu, van passar a anomenar-se Los Angeles Dodgers.
L’estil musical
del disc, un dels més ambiciosos de l’autor, és ric i complex, amb cançons que
van del blues i el rock a la música atmosfèrica, passant
per tot un seguit de ritmes llatins i afrocubans, amb els indispensables “corridos”,
per a la gravació del qual Cooder, tot i figurar com a autor en solitari per
primera vegada des del 1987, a més a més d’alguns dels seus acompanyants
habituals com Jim Keltner, Mike Elizondo, David Hidalgo (de Los Lobos),
Flaco Jiménez o el seu fill Joachim Cooder, va contar amb la
col·laboració d’artistes de totes les èpoques com les germanes Juliette i Carla Commagere, Ersi Arvizu,
William García (Little Willie G.), Don Tosti
o Lalo Guerrero, autèntic coprotagonista
de l’àlbum, que va morir tot just uns mesos abans de que la obra veiés la llum.
Un LP de 15 tracks que inclou composicions originals
i versions de diverses èpoques, cantades en anglès, espanyol i, com no? en “spanglish”, amb expressions com aquestes
que s’escolten al tema El UFO cayó:
Órale esos vatos feos del barrio de Palo
Verde...Quiero que sepan que hay unos gabachos que les quieren quitar sus
tierras y poner un estadio de beisbol para agringar nuestro barrio...
Levanten
sus chivas y vámonos de volada porque nuestro barrio no lo van a cambiar ese
vato...
Agarren sus tambiaches y sálganse antes de
que los apachurren...
Y súbanse al platillo volador, el UFO, y de
volada vámonos a volar, ese vato, porque nuestro barrio ya se lo jambaron los
gabachos.
Un disc en el
que la denuncia de l’ultraconservadurisme del senador McCarthy i la seva paranoica creuada anticomunista (Don’t Call Me Red) conviu amb moments
picants (Muy fifí), paròdies sobre l’estereotip
dels asiàtics que regenten bugaderies (Chinito
chinito) i reivindicatius, com els tres composats i cantats pel “padre de
la música chicana”, l’esmentat Lalo Guerrero, Los Chucos suaves, Barrio
Viejo i la CdD, Corrido de boxeo,
en el que narra la nostàlgica història de dos honrats púgils amateurs, Carlos i
Fabela Chávez, que guanyen combats de boxa però no poden amb la força de les
excavadores i que acaba amb la estrofa que fa:
En
la historia del boxeo
Has ganado
o has perdido
Pero en
Chávez Ravine
Todo
quedó en el olvido
Nadie sabe
los secretos
Que quedaron
escondidos
Ya la
pagarán con Dios
Esa bola
de bandidos.
- RY COODER. Corrido de boxeo. Chávez Ravine
(2005).
