ECHO & THE BUNNYMEN son, juntament amb The Cure (veure aquí) i The Smiths, una de les bandes de referència de la dècada dels 80. Formats a Liverpool el 1978, l'any en que vaig acabar la carrera, aquest quartet ha estat liderat des del començament pel cantant Ian McCulloch i el guitarrista Will Sergeant i, partint del post-punk, es mantenen més que dignament en la escena indie-rock actual.
Malgrat alguns períodes de descans segueixen en actiu, com van demostrar a la darrera edició del festival Primavera Sound d'aquest maig passat, on van venir per representar sencer el seu disc Heaven Up Here (1981), un dels millors, juntament amb aquest Ocean Rain (1984).
Gravat a Paris, el quart disc de la seva carrera fuig del ambient críptic dels anteriors per oferir la seva obra més atemporal en la que una fina boira de guitarres elèctriques i acústiques s'envolta d'una orquestra de corda de 35 membres per obtenir una música que fa honor al titul: gèlida, cristal·lina i melancòlica, en el que contribueix la mítica portada, a l'igual que en els àlbums anteriors, de Martyn Atkins a partir d'una fotografia de Brian Griffin obtinguda a dintre d'una humida caverna.
De entre les 9 precioses cançons en destaquen la inicial Silver, The Killing Moon, la més coneguda i Seven Seas, la meva preferida, on la profonda veu de McCulloch ens recorda els seus admirats Scott Walker i, sobretot, Jim Morrison, de The Doors, amb la cèlebre tornada:
Seven Seas
Swimming Them So Well...
Swimming Them So Well...
Un altre disc per escoltar d'una seguida.
- ECHO & THE BUNNYMEN. Seven Seas. Ocean Rain (1984).
Vídeos afegits posteriorment.