It's A Sin (Pet Shop Boys)

 

La publicació d'un recopilatori d'èxits dels PET SHOP BOYS m'ha fet reflexionar sobre que, sense ser gaire fan dels senyors Neil Tennant (cantant) i Chris Lowe (teclista), dels qual no tenia res a la meva discoteca física ni virtual, escoltant -per sobre, que son gairebé quatre hores, amb 55 temes, ordenats cronològicament i dividits en tres CD- el recent Smash: The Singles 1985-2020 (2023), la majoria d'ells "em sonen".

A tall d'exemple, i només centrant-me en els primers anys de la seva dilatada carrera, la coneguda com a  "època imperial", qui no recorda cançons (que els lectors que disposeu de temps podeu gaudir en els corresponents links, sense esperar a la CdD del final) com West End Girls o Suburbia, de l'àlbum Please (1986); It's A Sin o What Have I Done To Deserve This? (acompanyats de la nostra coneguda Dusty Springfield);  Heart, del Actually (1987); Domino Dancing, del Introspective (1988); So Hard, del Behaviour (1990) o Go West, la versió dels Village People inclosa al Very (1993), o editats com a singles com Always On My Mind (que recordareu per la interpretació de Willie Nelson) o aquell en el que entrellacen Where The Streets Have No Name, del The Joshua Tree (1987) dels U2 amb I Can't Take My Eyes Off You, popularitzada per Frankie Valli al Solo (1967) i reinterpretada per artistes de tots els temps, des de crooners com Frank Sinatra, Julio Iglesias o Shirley Bassey a bandes com Manic Street Preachers o Muse, però de la que a mi em ve al cap la entranyable versió en el seu particular espanyol de Matt Monro?

I és que, a més a més de la seva inqüestionable qualitat artística, s’ha de reconèixer al londinencs una gran capacitat de promoció de la seva obra, sovint en base a uns espectaculars video-clips. Una qualitat que ha convertit aquests pioners de la música electrònica en reis indiscutibles del synthpop en base a unes melodies tan alegres com exuberants els seus arranjaments, i amb unes lletres iròniques, sovint de contingut reflexiu o cultural.

Com a CdD he triat, en una versió en directe recent, per diferenciar-la de la del video-clip oficial enllaçada a l'inici del post, una de les seves composicions més reeixides, un tema de l'esmentat Actually, el segons dels seus 14 àlbums d'estudi, en el que Tennant, autor de la lletra, reflexiona sobre les sensacions que li van quedar de l'adoctrinament rebut durant l'educació secundària en un col·legi catòlic, com que tot el que havia fet o faria a la vida és pecat...It's A Sin.

- PET SHOP BOYS. It's A Sin. Actually (1987).

California Dreamin' (The Mamas & The Papas/José Feliciano)

 

A propòsit de The Mamas & The Papas-6:

En el darrer post de la sèrie "A propòsit de The Mamas & The Papas" tornarem a on vàrem començar, al seminal If You Can Believe Your Eyes And Ears (1965), la cara A del vinil del qual l'enceta Monday, Monday, CdD en el seu dia (vegeu aquí), i la B, el seu tema més conegut, California Dreamin'.

Una composició, aquesta, de John i Michelle Phillips de la època en la que freqüentaven la escena folk del Greenwich Village de Nova York quan formaven part de The Journeymen,  que s'inspira en l'enyorança d'ella del bon clima de la seva Califòrnia natal, inicialment gravada per Barry McGuire, acompanyat en els cors per THE MAMA'S AND THE PAPA'S (aleshores amb aquesta grafia) però, de la mà de Lou Adler, productor i cap de Dunhill Records, de seguida pel que esdevindria famós quartet, assignant la veu principal a Denny Doherty, amb una introducció de guitarra acústica a càrrec de Philip Gary "Flip" Sloan, aka P.F. Sloan, i amb la inusual participació del músic de jazz Bud Shank en un icònic solo de flauta, enregistrat, per cert, en una sola toma.

Un dels temes més representatius del moviment contracultural del moment i que ha estat interpretat pel multitud d'artistes, coneguts dels seguidors del blog com The Beach Boys, Nancy Sinatra o REM i d'altres com The Four Tops, The Carpenters, America o els espanyols Mocedades, però pel que sento especial predilecció per la versió que en va fer el porto-riqueny José Feliciano, publicada en single amb Light My Fire, de The Doors (vegeu aquí) a la cara B, totes dues posteriorment incloses a l'àlbum Feliciano! (1968), produït per Rick Jarrard, amb arranjaments orquestrals de George Tipton i iniciat precisament amb aquesta cançó, a la que aporten unes sorprenents influències latin-jazz, i de la que no me n'he pogut estar d'afegir com a segona CdD d'avui.

Un mig temps en el que unes harmonies vocals "marca de la casa" embolcallen la veu solista que va repetint la melodia principal en la que expressa el malestar que li provoca l'hivernal clima novaiorquès ("Les fulles son marrons, el cel és gris, he anat a passejar en un dia d'hivern, estaria segur i calent si estigués a L.A....en un dia d'hivern com aquest") i el desig de trobar quelcom, algú o algun lloc màgic sota el sol de Califòrnia, un somni, vaja...

          All the leaves are brown (all the leaves are brown)
          And the sky is gray (and the sky is gray)
          I’ve been for a walk (I’ve been for a walk)
          On a winter’s day (on a winter’s day)
          I’d be safe and warm (I’d be safe and warm)
          If I was in L.A. (if I was in L.A.)

          California dreamin’ (California dreamin’)
          On such a winter’s day

- THE MAMAS & THE PAPAS/JOSÉ FELICIANO. California Dreamin'. If You Can Believe Your Eyes And Ears (1965)/Feliciano! (1968).

Fortune (Wye Oak)

 

Amb el nom d'un simbòlic arbre de més de quatre segles de vida del seu estat natal de Maryland, WYE OAK (el roure de Wye Mills) és un duo format l'any 2006 a Baltimore pel bateria, teclista i multiinstrumentista Andy Stack i la cantant, guitarrista i baixista Jenn Wasner que, partint de l’indie rock amb influències folk, han anat incorporant textures que els han acostat al noise, a la psicodèlia i el dream pop en els sis discos editats, a la gira de presentació del darrer dels quals, el magnífic The Lourder I Call, The Faster It Runs (2019), van incorporar el baixista William Joseph Hackney.

Un moment a partir del qual, i amb la pandèmia de la Covid-19 pel mig, van optar per un canvi d'orientació en la manera de publicar, buscant la immediatesa dels singles en front del tradicional LP, però aquest estiu han decidit retornar al format àlbum per presentar una col·lecció de sis dels temes anteriorment publicats, més tres de nous, que estic segur que agradarà a tots aquells seguidors del blog que no els coneixeu.

Un disc el títol del qual, Every Day Like The Last (2023), es pot interpretar de diverses maneres, ja sigui considerant cada dia com "el dia abans" o "com el darrer", però que, en opinió dels autors, expressada en el tema homònim que l'enceta (vegeu aquí), reflecteix la manera d'adaptar-se a la incertesa en la que vivim el dia a dia, enfrontant-nos a cada un d'ells com si fos l'últim.

Una preciosa composició que he descartat, però, com a CdD, a favor de la meva preferida del lot, Fortune, en la que Wasner parla sense rancúnia d'una relació trencada, expressant el dol per les bones coses perdudes, a les que qualifica d'autèntica "fortuna".

- WYE OAK. Fortune. Every Day Like The Last (2023).

Now & Then (The Beatles)

 

Els seguidors habituals del blog coneixeu prou bé la norma de no publicar cap post els divendres del mes d'agost i els que, a la resta de l'any, cauen en festiu a casa nostra, compromís aquest que m'he saltat en diverses ocasions, sigui per fets puntuals (vegeu aquí) o recurrents, com és la data d'avui, en la que es compleixen 43 anys del vil assassinat de John Lennon (i aquí).

I així, com és habitual, tenia previst compartir una composició seva, ja sigui de la seva etapa amb THE BEATLES o en solitari, però la recent publicació, acompanyada d'una sonada campanya de marketing i amb el conseqüent rebombori a les xarxes socials, d'un tema inèdit, recuperat amb l’ajut de la Intel·ligència Artificial (IA), el que ha generat certa polèmica, m'ha fet reconsiderar-ho i triar aquest com a CdD d'avui:

 

El 2 de novembre de 2023, The Beatles van llançar una nova cançó, "Now & Then", escrita i cantada per John Lennon. La cançó va ser gravada el 1970, durant les sessions d'enregistrament de Let It Be, però mai va ser acabada. Va ser completada per Paul McCartney i Ringo Starr el 2022, amb l'ajuda de Yoko Ono.

"Now & Then" és una cançó folk-rock amb un so malenconiós. La lletra explora els temes del temps, la memòria i el canvi. Lennon canta sobre com els records de la infància poden romandre amb nosaltres al llarg de les nostres vides, fins i tot quan el món que ens envolta canvia.

La cançó comença amb una guitarra acústica i una veu suau de Lennon. A mesura que la cançó avança, s'hi afegeixen més instruments, incloent-hi un baix, una bateria i un òrgan. El so és simple però efectiu, i la veu de Lennon és commovedora.

La lletra de la cançó és un tribut a la infància. Lennon recorda moments feliços de la seva infància, com ara jugar al parc i passar temps amb els seus pares. També reflexiona sobre com aquests records ho han modelat com a persona.

A la tornada, Lennon canta:

     Nou and then I think of you And how we used to be We were young and free and the world was ours to see

Aquestes línies capturen la nostàlgia de la infància. Lennon recorda un temps en què tot era possible i el futur semblava brillant.

Al pont, Lennon canta sobre com el temps ha canviat la seva vida. Ara és un adult amb responsabilitats, però encara conserva els records de la infantesa.

Al cor final, Lennon canta:

     Nou and then I think of you And how we used to be We were young and free and the world was ours to see

Aquestes línies suggereixen que, malgrat el canvi, els records de la infància sempre estaran amb nosaltres. Són un recordatori d'un temps on tot era possible.

"Now & Then" és una cançó commovedora i reflexiva. És un tribut a la infància i a la importància dels records. És una cançó que ressonarà amb oients de totes les edats.

La cançó "Now & Then" es pot interpretar de diverses maneres. Una interpretació és que és una cançó sobre la nostàlgia de la infància. Lennon recorda un temps en què era jove i lliure, i el món semblava ple de possibilitats. La cançó és un recordatori que els records de la infància sempre estaran amb nosaltres, fins i tot quan el món que ens envolta canviï.

Una altra interpretació és que la cançó és sobre el canvi. Lennon reflexiona sobre com el temps ha canviat la vida. Ja no és un nen i ara té responsabilitats. La cançó és un recordatori que el canvi és inevitable, però que els records del nostre passat sempre estaran amb nosaltres.

Independentment de la interpretació que se li doni, "Now & Then" és una cançó bella i commovedora. És un tribut a la infància i a la importància dels records.

 

Nota: En conseqüència amb el tema d'avui, per primera, i espero que única, vegada en els més de 13 anys de vida del blog, la part d’aquest article, que he identificat amb la grafia de la font Arial, en lloc de la Times New Roman habitual, no ha estat escrit per l'autor sinó pel sistema d'IA ChatGPT, la qual cosa espero que em sabreu disculpar.

- THE BEATLES. Now & Then (2023).

Days Move Slow (Bully)

 

Creat a Nashville, Tennessee, inicialment com a quartet, format amb el que van enregistrar els dos primers LP, Feels (2015) i Losing (2017), BULLY va passar a ser el projecte personal de Alicia Bognanno, la cantautora i guitarrista de Minnesota, a més de productora i enginyera de gravació llicenciada per la Middle Tennessee State University amb experiència pràctica als estudis Electrical Audio del gran Steve Albini a Chicago, qui, conservant el nom artístic, n'ha publicat dos més, Suaregg (2020) i l'encara calent Lucky For You (2023), sens dubte el millor de la seva discografia.

Un àlbum d’indie rock, coproduït amb J.T. Daly, amb 10 tracks, condensades en uns minsos 32 minuts, amb enganxoses melodies farcides de guitarres amb tendència al grunge i al shoegaze que ens recorden recents protagonistes del blog com Alvvays o The Beths, i lletres confessionals sobre l'afectivitat i la mort que giren, en gran part d'elles, al voltant de la pèrdua de la seva estimada gossa Mezzi, així com d'experiències personals com el seu trastorn obsessiu compulsiu (TOC).

Un disc del que en destacaria temes com Hard To Love, A Love Profound, Losu You, en el que conta amb la participació de la seva amiga de Nashville Sophie Allison, aka Soccer Mommy, i la que he escollit com a CdD, Days Move Slow, amb una tornada pessimista ("I els dies passen lentament, visc al mateix forat negre") a la que s'entreveu un bri d'esperança ("Però a la teva tomba -la de la Mezzi, és clar- hi creixen flors, alguna cosa ha de canviar, ho sé"):

                And days move slow
                I'm living in the same black hole
                But there's flowers on your grave that grow
                Something's gotta change, I know 

- BULLY. Days Move Slow. Lucky For You (2023).