A propòsit de The Mamas & The Papas-6:
En el darrer post de la sèrie "A propòsit de The Mamas &
The Papas" tornarem a on vàrem començar, al seminal If You
Can Believe Your Eyes And Ears (1965), la cara A del vinil
del qual l'enceta Monday, Monday, CdD en el seu dia (vegeu aquí), i la
B, el seu tema més conegut, California Dreamin'.
Una composició, aquesta, de John i Michelle Phillips de la època en la que freqüentaven la escena folk del Greenwich Village de Nova York quan formaven part de The Journeymen, que s'inspira en l'enyorança d'ella del bon clima de la seva Califòrnia natal, inicialment gravada per Barry McGuire, acompanyat en els cors per THE MAMA'S AND THE PAPA'S (aleshores amb aquesta grafia) però, de la mà de Lou Adler, productor i cap de Dunhill Records, de seguida pel que esdevindria famós quartet, assignant la veu principal a Denny Doherty, amb una introducció de guitarra acústica a càrrec de Philip Gary "Flip" Sloan, aka P.F. Sloan, i amb la inusual participació del músic de jazz Bud Shank en un icònic solo de flauta, enregistrat, per cert, en una sola toma.
Un dels temes més representatius del moviment contracultural del moment i
que ha estat interpretat pel multitud d'artistes, coneguts dels seguidors del blog
com The Beach Boys, Nancy Sinatra o REM i d'altres com The
Four Tops, The Carpenters, America o els espanyols Mocedades,
però pel que sento especial predilecció per la versió que en va fer
el porto-riqueny José Feliciano, publicada en single amb Light
My Fire, de The Doors (vegeu aquí) a la cara B, totes dues
posteriorment incloses a l'àlbum Feliciano! (1968),
produït per Rick Jarrard, amb arranjaments orquestrals de George Tipton
i iniciat precisament amb aquesta cançó, a la que aporten unes sorprenents
influències latin-jazz, i de la que no me n'he pogut estar d'afegir com
a segona CdD d'avui.
Un mig temps en el que unes harmonies vocals "marca de la casa" embolcallen la veu solista que va repetint la melodia principal en la que expressa el malestar que li provoca l'hivernal clima novaiorquès ("Les fulles son marrons, el cel és gris, he anat a passejar en un dia d'hivern, estaria segur i calent si estigués a L.A....en un dia d'hivern com aquest") i el desig de trobar quelcom, algú o algun lloc màgic sota el sol de Califòrnia, un somni, vaja...
All the leaves are brown (all the leaves are brown)
And the sky is gray (and the sky is gray)
I’ve been for a walk (I’ve been for a walk)
On a winter’s day (on a winter’s day)
I’d be safe and warm (I’d be safe and warm)
If I was in L.A. (if I was in L.A.)
California dreamin’ (California dreamin’)
On such a winter’s day
- THE MAMAS & THE PAPAS/JOSÉ FELICIANO. California Dreamin'. If You Can Believe Your Eyes And Ears (1965)/Feliciano! (1968).
Quins temps aquells!!!!
ResponElimina