Shanty for the Arethusa (The Decemberists)

Aquest estiu he estat a Sant Petersburg (Rússia), la preciosa ciutat dels canals (la Venècia del Nord), amb monuments famosos com el Palau d'Hivern, construït per Pere el Gran per a residència dels tsars fins a la revolució bolxevic d'octubre de 1917 i actualment Museu Hermitage. Però no és tan conegut un altre fet ocorregut a la mateixa Piter (com li diuen els natius), el de la revolta portada a terme per un grup d'oficials aristòcrates i lliberals per aturar la pujada al tron del tsar Nicolau I, el dia 26 de desembre de 1825, motiu per el que se'ls coneix com a "Desembristes". La rebel·lió va acabar desastrosament, amb milers de detinguts, centenars d'exiliats i alguns penjats a la forca però aquest fet va despertar l'admiració d'un dels meus grups musicals favorits, que els han honorat adquirint com a nom, precisament, THE DECEMBERISTS. 

Es tracta d'una banda d’indie-rock de Portland (Oregon, USA), liderada pel compositor, cantant i guitarrista Colin Meloy, que es caracteritza per uns exuberants arranjaments acústics en els que utilitzen instruments poc convencionals com el violoncel o l'acordió, i unes lletres que mantenen una línia narrativa de temàtica sobre històries i personatges ficticis però barrejats amb fets històrics, sovint relacionats amb guerres.

Inicialment comparats amb uns vells coneguts de la CdD, els Neutral MilkHotel, de la seva atenta escolta en podem trobar trets de la sensibilitat lírica i vocal dels Belle &Sebastian o dels REM, de la narrativa de Neil Young o del desvergonyiment irreverent dels ViolentFemmes, tot i què les anacròniques histories embolcallades en la seva particular gamma d'instruments i la sensació onírica que transmeten els atorguen personalitat pròpia.

Entre el 2002 i el 2011 han publicat sis àlbums, del que he seleccionat el segon, Her Majesty (2003), aquell en el que els vaig conèixer, un disc produït per Chris Walla, de Death Cab For Cutie, ple de moments meravellosos com Los Angeles, I'm Yours; The Bachelor and the Bride; Song for Myla Goldberg o The Soldering Life, amb un elenc de personatges improbables com gimnastes, monges, orfes, oligarques o escura-xemeneies ("deshollinador").

I la CdD escollida és un tema sobre pirates, un conte teatralment narrat sobre un vaixell britànic del segle XIX que solca els mars del sud carregat d'espècies, fulles de té i rom, de tal manera que la cançó es construeix a poc a poc per apagar-se i tornar a començar de nou, amb efectes de so de cruixits de pals i passos dels fantasmes de mariners morts com a fons, que culmina èpicament amb l'avís de "Digues les teves filles que no caminin soles pels carrers aquesta nit" (Tell your daughters do not walk the streets alone tonight).

Impressiona escoltar el moment en el que diu:

          So goodnight, boys, goodnight

          Say goodnight, boys, goodnight

El dibuix de la caràtula, com totes les il·lustracions de la totalitat de la obra del grup, està fet per Carson Ellis, la parella de Meloy.

- THE DECEMBERISTS. Shanty for the Arethusa. Her Majesty (2003).