Abans de res
vull demanar excuses al senyor Howe Gelb
per publicar aquest post abans del
que, jeràrquicament, li correspondria a ell, sigui amb el sou nom o be amb
d'alguna de ses múltiples col·laboracions, com Arizona Amp and Alternator o amb
el grup de gospel canadenc Voices of
Praise, per el disc 'Sno Angel Like You (2006) o amb els andalusos Band of
Gypsies (amb Fernando Vacas i Raimundo Amador entre altres), per el disc
Alegrias (2010), però, sobretot amb el seu grup des dels anys 80, un dels més
importants de folk-country-rock
alternatiu (ja ho sabeu, "americana") de tots els temps, Giant Sand.
Es un combo de Tucson (Arizona), amb una formació canviant en el temps, a
excepció de Gelb, qui per cert, ha ampliat la nòmina per el darrer disc,
anomenat precisament Tucson (2012), fins a 9 membres, alguns d'ells vinguts de
Dinamarca, el que ha implicat també modificar el nom, conegut en aquest moment
com a Giant Giant Sand.
I apologize,
Mr Gelb, però resulta que demà passat actuen a la Sala Apolo, de Barcelona, d’aquesta
ciutat que vostè coneix tan bé, dos dels seus antics col·legues, amb els que,
en format de trio, va gravar, entre altres, el disc amb el que jo els vaig
conèixer, Chore of Enchantment (2000), i que van abandonar el seu vaixell per
emprendre una també interessant aventura en solitari.
Efectivament, Joey Burns (abans baixista i ara
guitarra i veu) i John Convertino
(bateria), coneguts amb un nom que evoca la Califòrnia on van començar la
aventura amb vostè abans de traslladar-se a Tucson, i el país veí del sud
d'Arizona que tant ha influït, com veurem, en el seu estil, Mèxic, i de la
conjunció dels quals resulta el nom de la banda, CALEXICO.
Però no es
tracta d’un simple remake de la
música "arenosa" (desert-rock)
pròpia de la banda mare, ja que han incorporat instruments com els violins, acordions,
trompetes i cornes que els acosten amb un particular encís a la música
"mariachi" i...atenció, al jazz.
A més a més es habitual que contin amb la participació de músics dispars com la
francesa Françoiz Breut, Nancy Sinatra, Vic Chesnutt, Sam Beam (més conegut com
a Iron & Wine) o la granadina Amparo Sánchez, abans a Amparanoia, que canta
amb ells el tema Roka, al disc Garden Ruin (2006), el que contribueix a
l'eclecticisme que els caracteritza.
Ara Calexico venen a casa
nostra a presentar el seu darrer treball, Algiers
(2012), nom del barri de Nova Orleans (Louisiana) on hi ha els estudis de
gravació on s'han traslladat excepcionalment, ja que sempre ho fan a Tucson, a
causa de que el seu productor habitual, Craig Schumacher, està convalescent de
càncer. Però per a CdD he escollit un tema del seu disc més conegut, Feast of Wire (2003), el quart de la
seva discografia i una autèntica obra mestra. Es un àlbum inclassificable pel
seu eclecticisme, una orgia sonora que compendia tot el que he esmentat:
inhòspites melodies folk-country-rock
del desert (Sunken Waltz, Black Heart,
Quattro); pop, com el tema
dedicat a la cantant de Fleetwood Mac (Not
Even Stevie Nicks), música cinematogràfica (Close, Bahind), jazz (Crumble, Dub Latina), fins i tot flamenc
(Güero Canelo) i, com no?, els
arranjaments "mariachi" tan particulars que podem escoltar a la CdD
d'avui, Across the Wire.
A la obra de
Burns i Convertino es perpetua la tradició "outlaw" d'apropament nord-sud, iniciada fa anys per Los Lobos
i Willie Nelson i continuada per Ry Cooder i altres, encara que ocasionalment,
com el Bob Dylan de Desolation Row, del mític Highway 61 Revisited (1965). A
continuació podeu submergir-vos en un viatge a llocs oblidats del sud-oest dels
USA en el que ens relaten des de dintre la tragèdia de la immigració il·legal a
l'hora d'esquivar les patrulles frontereres.
- CALEXICO. Across the Wire. Feast of Wire (2003).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada