A mitjans dels
anys 50 Ike Turner havia aconseguit certa fama al front dels
Kings of Rhythm, quant en una actuació a St. Louis (Missouri, USA), l'any 1957,
mentre tocaven I Know You Love Me, Baby, de B.B. King, una jove de 16 anys
anomenada Anna Mae Bullock va
irrompre a l'escenari i es va posar a cantar amb ells. Aquella nit Ike la va
fitxar per cantar amb el grup, li va canviar el nom a la noia i a la banda, que
es va passar a dir IKE & TINA TURNER
i així va començar una nova etapa artística.
Amb
interpretacions més sovint de temes aliens que propis (Proud Mary, Come
Together...), amb enèrgiques actuacions, com un ferotge remolí
impossible de contenir, amb una càrrega sexual complementada amb tres coristes,
les Ikettes, tanmateix lleugeres de
roba, probablement Tina va ser la primera cantant femenina en encarnar
l'autèntic esperit del rock.
Al poc es van
casar i van començar els maltractaments, físics i psíquics, agreujats per
l'adicció d'ell a l'alcohol i, sobretot, a la cocaïna, el que, 14 anys desprès,
acabaria amb la parella, sentimental i artística, i el portaria a la presó.
Contra pronòstic, al sortir en llibertat va recuperar part del seu prestigi
però ni això va evitar, l'any 2002 i amb 76 anys d'edat, la mort per sobredosi.
Sobreposada del shock, Tina Turner va reemprendre una
carrera en solitari amb la que va triomfar amb discos com Private Dancer (1984)
o Foreign Affair (1989) al temps que iniciava una carrera cinematogràfica amb
pel·lícules com la que va coprotagonitzar amb Mel Gibson, Mad Max Beyond
Thunderdome (1985), en la interpretava el cèlebre hit No Need Another Hero. Ha gravat també un seguit de discos en
directe com el cèlebre Tina Live In Europe (1988) i, amb 72 anys, segueix
girant periòdicament.
A l'hora d'escollir la CdD d'avui no he tingut cap dubte, hi ha una cançó que, tot i no tenir gaire bona acollida als USA en el seu moment ("què fan aquests negres cantant rock & roll en lloc de rythm & blues?" devien pensar), representa una de les gravacions més famoses de la història del rock.
A l'hora d'escollir la CdD d'avui no he tingut cap dubte, hi ha una cançó que, tot i no tenir gaire bona acollida als USA en el seu moment ("què fan aquests negres cantant rock & roll en lloc de rythm & blues?" devien pensar), representa una de les gravacions més famoses de la història del rock.
Tot va venir de l'interès per
gravar amb ells d'un dels productor més famosos de tots els temps, Phil Spector, qui, amb una tècnica
d'enregistrament molt particular, basada en la superposició de més i més capes
de textures sonores, utilitzant instruments clàssics del pop-rock (guitarres acústiques i elèctriques) i altres més típics
de la música clàssica, que feia reverberar a l'estudi, en concret als Gold Star
Studios de Los Angeles (California), aconseguia una densitat impactant, coneguda
com a Wall of Sound. En paraules
d'ell mateix "un apropament wagnerià al rock and roll", la influència del qual arriba fins a les
darreres dècades, com es pot comprovar en alguns discos de Bruce Springsteen o
dels shoegazers dels 90, com The
Jesus & Mary Chain o My Bloody Valentine.
Spector, personatge temperamental
i estrafolari (actualment compleix presó, convicte d'assassinat), que havia
triomfat com a productor de "grups de noies" amb temes com Be My
baby, de The Ronettes o Dóna Doo Ron Ron, de The Crystals, va fer literalment
fora de l'estudi a Ike Turner i va monopolitzar la veu de Tina, per enregistrar
el tema homònim (original de Jeff Barry, Ellie Greenwich i el mateix Phil
Spector) i quatre més dels dotze de l'àlbum River Deep, Mountain High (1966), esdevenint una de les cançons més
interpretades de la història de la música popular, una monumental simfonia pop de la qual n'han fet versions
artistes com Eric Burdon & The Animals,
The Shadows, Harry Nilsson, Deep Purple, The Easybeats, Bob Seger, Diana
Ross & The Supremes, The Four Tops, The Flamin' Grooves, Annie Lennox
(Eurythmics), Neil Diamond, Dolly Parton, Bonnie Tayler etc. etc...
Fa uns anys vaig
assistir a un concert de Tina Turner al Palau Sant Jordi de BCN, en el que es
va produir un dels moments més emocionants que he presenciat mai: va
interpretar aquesta CdD sincronitzada amb la filmació del mateix tema gravat
uns 40 anys abans, amb el resultat que podeu veure al vídeo que segueix al tema
original del 66, i en monoaural, of
course!
Seguidors del blog, poseu-vos en peu, doneu-li al play i gaudiu de la "Reina del Rock":
When I was a little girl I had a rag doll
The only doll I’ve ever owned...
- IKE & TINA
TURNER. River Deep, Mountain High.
River Deep, Mountain High (1966).
Excelent tema, i jo que em pensava que era d'Eric Burdon i els seus Animals.
ResponElimina