El proper dimarts 8 de desembre es compliran 40 anys de la mort, víctima d'un infame assassí -el nom del qual ha de romandre en la ignomínia (motiu per el que està prohibit esmentar-lo en aquest blog)- de John Lennon, l'ídol de la meva adolescència.Un personatge contradictori i transgressor que, de seguir amb vida, el passat dia 9 d'octubre hauria fet 80 anys, motiu pel que la seva vídua, Yoko Ono, i el seu fill en comú, Sean Ono Lennon, han seleccionat 36 de les seves icòniques gravacions per mesclar-les de nou, amb els productors Paul Hicks i el seu ajudant, Sam Gannon, als Henson Recording Studio (abans A&M) de Los Angeles, Califòrnia, masteritzar-les per l'enginyer Alex Wharton als llegendaris Abbey Road de Londres, utilitzant exclusivament equips analògics, i editar-les amb el títol d'una de les composicions, Gimme Some Truth. The Ultimate Mix (2020), un retret (Dóna'm una mica de veritat) a la classe política de la seva època, malauradament vigent a l'actualitat.Una obra que, respectant l'original, en millora la qualitat del so i la veu de l'artista i es publica en diversos formats com vinil, CD i Blu-ray i un boxset Deluxe que inclou un pòster, dues postals, una calcomania per al cotxe i un llibret de 124 pàgines on s'expliquen totes i cada una de les cançons. Un cançoner -al que, personalment, trobo a faltar un tema, Mother, que reflecteix la seva traumàtica infància sense pares- que mostra l'ideari de l'autor sobre els temes més recurrents de la seva obra com el pacifisme, la religió, la política, l'amor i el que aquest comporta: matrimoni, paternitat, solitud...36 tracks seqüenciades en ordre cronològic, algunes de les quals com Imagine (en versió de Khaled i Noa), Stand By Me (original de Ben E. King), Jealous Guy i God, han estat protagonistes de sengles CdD; altres tan conegudes com Working Class Hero, Power To The People, una versió en directe de Come Together (la que obre el mític Abbey Road de The Beatles), Mind Games, (Just Like) Starting Over, Woman, Happy Xmas (War Is Over) o Give Peace A Chance; i les meves preferides, How Do You Sleep?, #9 Dream, Watching The Wheels i la que enceta la col·lecció i CdD d'avui, Instant Karma! (We All Shine On).
Un tema publicat originalment com a single, la temàtica del qual va sortir d'un sopar de la parella amb Tony Cox, l'ex de Yoko, i la seva esposa Melinde Kendall, qui va pronunciar aquesta expressió, Instant Karma, que va evocar en l'encara beatle el seu despertar espiritual en la seva estada a la Índia, on es va familiaritzar amb el concepte del karma, la creença popular entre les religions hinduista i budista de que les teves accions del present tindran conseqüències en la teva vida en futures reencarnacions i que va inspirar l'autor en la idea de cridar la humanitat a responsabilitar-se dels seus actes i lluitar contra els mals del món.Una cançó gravada als estudis EMI (posteriorment coneguts com Abbey Road) el mateix dia que es va compondre, amb John Lennon al piano i la veu, acompanyat de George Harrison a la guitarra, Klaus Voorman (el beatle de l'època d'Hamburg) al baix i Alan White (el futur Yes) a la bateria; produïda per Phil Spector, en la que seria la primera de les múltiples col·laboracions amb els de Liverpool, com el Let It Be (1970) de The Beatles, All Things Must Pass (1970) de George Harrison, John Lennon/Plastic Ono Band (1970) o Imagine (1971); a la que hi va afegir diversos teclats, interpretats pel mateix Lennon, Voorman i l'amic Billy Preston i aplicar el seu característic wall of sound, i de la que m'agraden especialment els cors, interpretats per la Yoko Ono, Mal Evans, l'assistent habitual dels Beatles i un grup de desconeguts que van reclutar en un pub proper, quan fan:Well, we all shine onLike the moon and the stars and the sunWell, we all shine on...Acreditada a la PLASTIC ONO BAND i, en paraules de John Lennon, "composada a l'hora d'esmorzar, gravada a la dinar i posada a la de sopar" (en realitat va ser publicada només 10 dies després), no està gens malament, oi?- PLASTIC ONO BAND. Instant Karma! (We All Shine On) (1970).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada