divendres, 8 de desembre de 2017

Jealous Guy (John Lennon)

Des de l'inici del blog, ja fa més de set anys, he mantingut la norma de no publicar la CdD durant el mes d'agost i els divendres festius però avui en faré una excepció. I és que el dia 8 de desembre és el fatídic aniversari de l'assassinat de JOHN LENNON, el controvertit mite que va marcar la meva adolescència i, en certa manera, part de la meva vida, i no ho podia passar per alt.
I he triat un tema del seu segon disc com a solista, de la etapa post Beatles, Imagine (1971), més reeixit que l'anterior, John Lennon/Plastic Ono Band (1970), en base a unes cançons temàticament igual de anticonvencionals però musicalment menys avantguardistes, amb uns arranjaments de corda que li conferien, en paraules de l'autor, "un bany de xocolata per a consum públic", amb un grandíssim resultat comercial, com sap tothom, sigui aficionat o no a la música popular.
Un àlbum en el que el de Liverpool va contar amb la col·laboració de Phil Spector com a co-productor i en el que van participar músics com George Harrison a la guitarra, Klaus Voorman, amic de la època d'Hamburg i dissenyador de la portada del mític Revolver (1966), de The Beatles, al baix, però no "Ringo" Starr, que s'havia compromès en un altre projecte, així com l'artista Andy Warhol, que va realitzar la fotografia de la portada, que no la de la contraportada, obra de la mateixa Yoko Ono.
Un LP de 10 temes, composats per Lennon, a excepció del número set, acreditat a John Lennon/Yoko Ono, tot i què fa només uns mesos la National Music Publishers Association va reconèixer a aquesta com a co-autora del cèlebre track inicial que li dona nom, la qualitat dels quals no podria millorar, en la meva opinió ni que hagués continuat amb vida. Deu temes dels que, a més a més, de la cançó principal que ha esdevingut l'himne pacifista per excel·lència i que, en veu de Noa i Khaled, va protagonitzar aquest blog en el seu moment (vegeu aquí), en podríem destacar uns quants més, com Gimme Some Truth, una cançó de protesta amb un magnífic solo de guitarra de Harrison, How Do You Sleep, en el que, amb la col·laboració d'aquest últim, li fan una bona repassada a Paul Mccartney, o la que he triat com a CdD.
Es una composició amb un origen singular: durant el període de "meditació transcendental" que van passar a la Índia amb el Maharishi Mahesh Yogi, McCartney i Lennon van escriure sengles cançons inspirades en un relat del "fill de la mare natura" però, mentre la del primer, Mother Nature's Son, va acabar inclosa en el doble LP The Beatles (1968), més conegut con The White Album, la de Lennon, Child Of Nature, va ser descartada. Però, lluny de resignar-se, va continuar treballant en ella i, modificant la lletra i rebatejada com a Jealous Guy, va acabar publicada a Imagine.
Una balada de piano amb arranjaments amb reminiscències de A Day In The Life, el fabulós tema que tanca el Sgt. Pepper's... (1967) i CdD del post que encetava la setena temporada del blog (vegeu aquí), en la que John, més que demanar perdó a Yoko pels atacs de gelosia, més de caire vital que sexual, que el consumeixen, sembla advertir-la, quan, desprès de confessar no voler-la ferir ni fer plorar, li acaba dient:

    I'm just a jealous guy, watch out          Només soc un home gelós, para conte
    I'm just a jealous guy                           Només soc un home gelós

- JOHN LENNON. Jealous Guy. Imagine (1971).        


1 comentari: