El darrer post
del 2017, any d'infaust record per a molts catalans, el dedicarem a un músic,
recentment traspassat, que va gaudir d'una popularitat tan gran als seus Estats
Units com escassa al continent europeu, en el que es va prodigar ben poc.
Em refereixo a Tom Petty, nascut a Florida però establert tota la seva carrera a
Los Angeles, Califòrnia, urbs a la que es va traslladar ben jove, amb companyia
d'altres amics músics com el guitarrista Mike
Campbell i el teclista Benmont Tench,
amb els que es donaria a conèixer com a TOM
PETTY & THE HEARTBREAKERS.
En un moment en el que imperava el punk i la new wave, la banda es va mantenir fidel a les arrels americanes,
amb clares influències musicals de The Byrds, amb el líder dels quals, Roger
McGuinn, compartia el gust per les guitarres Rickenbacker, i literàries de Bob Dylan, amb temàtiques recurrents sobre el tema de la superació personal,
amb la particularitat de fer-ho molt sovint des de la perspectiva femenina, un
col·lectiu que sempre li va demostrar admiració.
Una altra característica dels Heartbreakers ha
estat la nul·la utilització d'elements electrònics, tret que comparteixen amb
altres grups del moviment anomenat per alguns Heartland Rock com Bob Seger
o Bruce Springsteen, sense que, per
això, es puguin considerar com a "passats de moda".
L'èxit els va arribar, tot i què es va fer pregar uns
mesos, amb el seu primer LP, l'homònim Tom
Petty & The Heartbreakers (1976), del que en cal destacar temes com com
Breakdown i American Girl i van assolir el cim de la seva carrera amb el
tercer, Damn The Torpedoes (1979),
una meravella d'àlbum, superbament produït per Jimmy Iovine, amb nou tracks
sobre perdedors tractant de sobreviure en un món hostil, dels que en destacaria
Don't Do Me Like That, Even The Losers
o les dues amb Campbell de co-autor, Here
Comes My Girl i la CdD, Refugee.
Una obra mestra que no va superar en la dotzena
d'àlbums posteriors, incloent els dos notables darrers, Mojo (2010) i Hypnotic Eye
(2014), ni en el parell que, tot i acompanyar-se d'uns quants
"heartbreakers", va publicar al seu nom, Full Moon Fever (1989), co-produït per Petty, Campbell i Jeff Lynne (de la Electric Light Orchestra, l'arxifamosa ELO), i Wildflowers
(1994), amb un altre guru de la producció, Rick Rubin.
I va ser, per cert, Lynne, qui el va reunir amb
Dylan, George Harrison, Roy Orbison i ell mateix per gravar el
que inicialment havia de ser un "divertimento" per a un disc de l'ex
Beatle i va acabar com una super banda amb un parell d'LP a nom de Travelling Wilburys, el segon dels
quals sense Orbison, mort sobtadament entre l'un i l'altre.
Tom Petty no va actuar mai a casa nostra, el que
ens va privar de gaudir d'un dels millors directes de la història del rock, el d'un grup compromès amb els
seus seguidors i amb múltiples causes humanitàries com Greenpeace, National Veterans Foundation, USA Harvest o AmFAR (per la recerca contra la sida)
que aquest anys celebrava els 40 anys d'existència amb una gira que
incloïa quatre concerts seguits al Hollywood
Bowl de Los Angeles poc després dels quals, i a falta de només dos
més a New York, el passat dia 1 d'octubre (el del referèndum de Catalunya)
moriria, a causa d'un atac de cor, a punt de complir els 67 anys. Una vida
plenament dedicada a la música, en la que va trobar temps per alguna incursió
interpretativa, en algun capítol dels Simpson
i, el més significat, a la pel·lícula The
Postman (1997), dirigida i interpretada per Kevin Costner, traduïda aquí com El mensajero del futuro, en el que interpretava el paper del "Bridge City Mayor", l'alcalde de la
Ciutat del Pont (vegeu imatge).
Refugee, la CdD, és un tema marca de la casa, amb senzills però memorables riffs de guitarres a lo Neil Young i melodies
arrasadores, amb la característica veu aguda i nasal del frontman, amb una actitud rockera, mescla de personalitat, honestedat i
talent, com poques hem vist des de que va començar tot això fa més o menys,
seixanta anys.
Us convido a escoltar el tema i afegir-vos al cors,
quant Petty canta:
You see, you don't have to live like a
refugee
(Ja ho
veus, no cal que visquis com una refugiada)
contestant-li.
Don't have to live like a refugee
-TOM PETTY & THE HEARTBREAKERS. Refugee. Damn The Torpedoes
(1979).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada