La banda texana THE BLACK ANGELS
es va inspirar, per triar el seu nom, en una cançó de Lou Reed i John Cale
anomenada The Black Angel's Death Song,
publicada al mític The Velvet Underground
& Nico (1969), el disc de la portada amb el plàtan, dissenyada per Andy Warhol.
És un grup no gaire conegut a casa nostra tot i ser
uns dels dinamitzadors principals de la escena de la seva Austin natal, que
presumeix de ser un oasi en l'ultraconservador estat de Texas (USA),
participant assíduament, com a organitzadors i artistes, al festival per a
fanàtics del rock psicodèlic i garage-rock dels 60 Austin Psych Fest, darrerament rebatejat com a Levitation Austin.
Sense abandonar el so fosc, pesat i ple de
reverberació dels seus inicis, amb el temps s'han anat polint i, amb el seu
cinquè àlbum, Death Song (2017), amb
un parell de canvis a la alineació i la incorporació del productor Phil Elk, que ha treballat amb artistes
com Fleet Foxes, Father John Misty o coneguts de la CdD
com Band Of Horses, han publicat el
millor disc de la seva carrera o, si més no, a l'alçada de Passover (2006), el seu sorprenent
debut.
Una obra a la que podem apreciar influències, entre
altres, dels esmentats V.U, de The Yarbirds, de The Doors i de The 13th Floor Elevators, amb l'ex-líders dels quals, Roky Erickson van arribar a actuar com a banda de suport l'any
2008, i en la que sembla que han posat "toda la carne en el asador",
des del mateix nom del LP, que rebla el cèrcol a l'incloure una
cançó del títol de la qual, sumat al de la banda, en resulta el tema
referencial de Reed i Cale.
Un disc de pop-rock
psicodèlic en el que podem gaudir d'un mar de guitarres distorsionades (shoegazing a dojo) que s'alternen amb
sintetitzadors d'època amb una producció molt treballada que li confereix
contemporaneitat...un altre àlbum a afegir a la collita neopsicodèlica que tan
sovint protagonitza aquest blog.
M'ha costat triar tema per a la CdD d'avui, a la
que aspiraven la inicial Currency, I'd
Kill For Her, Half Belleving, Hunt Me Down...i la escollida, Comanche Moon, una delectació sònica a
mode de muntanya russa, amb un al·lucinant final, que ve a ser, en el seu
estil, una mena de cançó protesta contra el genocidi perpetrat contra els nadius americans.
- THE BLACK ANGELS. Comanche Moon. Death Song (2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada