divendres, 23 de febrer del 2024

Quinn The Eskimo (The Mighty Quinn) (Manfred Mann/Bob Dylan)

 

Dylan Covers-2:

La segona CdD d'aquesta sèrie, a l'igual que l'anterior (vegeu aquí), va se publicada abans i amb molt més èxit comercial en la versió que us proposo que en la del mateix autor.

Un tema, el títol oficial del qual, segons la web del compositor, és Quinn The Eskimo (The Mighty Quinn), enregistrat l'any 1967 mentre estava convalescent d'un accident de motocicleta, per BOB DYLAN al soterrani d'una casa de Woodstock, coneguda com Big Pink (aquí), compartida amb la seva banda d'acompanyament, The Hawks, posteriorment coneguda simplement com The Band. Una ingent quantitat de material, una part del qual no veuria la llum fins anys després, a l'àlbum The Basement Tapes (1975), però que el seu mànager havia anat filtrant fins arribar a bandes com The Byrds o els que avui ens ocupen, MANFRED MANN.

La banda britànica que va obtenir una enorme popularitat amb aquesta cançó, que tanca la cara A del seu cinquè i darrer disc (de la primera època), Mighty Garvey! (1968), un LP que, cosa no infreqüent aleshores, va ser editat amb un altre títol als USA, concretament The Mighty Quinn i, encapçalant-lo, aquest tema homònim, del que en destacaria l'aportació a la flauta del baixista Klaus Voormann, ja ho sabeu, l'amic de The Beatles (aquí).

Una composició intranscendent per a l'autor, que la considerava poc menys que una cançó infantil, sembla que inspirada en el personatge de l'inuk (mal anomenat "esquimal") interpretat per Anthony Quinn a la pel·lícula The Savage Innocents, estrenada aquí com Los dientes del diablo (Nicholas Ray, 1960), tot i reconèixer que no l'havia vist, que, finalment, apareixeria publicada al doble LP Self Portrait (1970).


Un disc clarament inferior a tota la obra pretèrita del de Minnesota, autor tanmateix del lleig dibuix de la caràtula, i un dels pitjors de la seva dilatada discografia, en el que alterna temes tradicionals amb versions d'altres artistes com Gordon Lightfoot, Gilbert Bécaud o Paul Simon (de qui fa una desencertada interpretació de The Boxer), amb composicions pròpies, quatre d'elles enregistrades en directe, acompanyat de The Band, al Festival Illa de Wight  de 1969, entre elles la mítica Like A Rolling Stone (i aquí) i la CdD d'avui.

- MANFRED MANN/BOB DYLAN. Quinn The Eskimo (The Mighty Quinn). Mighty Garvey! (1968)/Self Portrait (1970). 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada