En el seu tercer LP, Echo The Diamond (2023), la
cantautora californiana amb seu a Brooklyn, Nova York, MARGARET GLASPY
ha abandonat els exuberants arranjaments de sintetitzadors del segon, Devotion
(2020), per tornar a les arrels del seminal Emotions And Math
(2016), de manera que la seva preciosa veu s'acompanya únicament de la guitarra
i d'una secció rítmica de baix i bateria.
Un disc coproduït a mitges amb la seva parella, el guitarrista Julian
Lage, en el que, en poc menys de 36 minuts, desplega 10 tracks de
genuí indie-rock de guitarres (estil pel que els seguidors del blog
ja sabeu que sento especial predilecció), dels que en destacaria algunes com Get
Back (amb el mateix títol, però sense res a veure, que la mítica de The Beatles), Memories i la que l'enceta i CdD d'avui, Act
Natural.
Una composició sobre la base d'un riff de blues-rock en la
que l'autora es mostra fascinada per les característiques úniques, com
poden ser el color dels ulls o dels cabells, d'una persona que la fan
extraordinària, fora del comú ("Perquè el violeta et brilla als ulls,
l'anyil esclata als teus cabells, això no pot ser natural..."), i,
aclaparada per la intensitat dels sentiments, brega amb les seves pròpies
emocions per mantenir-se fidel a sí mateixa ("...no sé com actuar, només
actua naturalment"), d'aquí el títol.
Un desig que repeteix insistentment a la commovedora tornada:
Violet shines bright i both your
eyes
That can't be natural
Indigo flares up in your hair
That can't be natural
Am I seeing clearly?
Can those marigold ears hear me?
Fade to black I don't know how to
act
Just act natural.
- MARGARET GLASPY. Act Natural. Echo The Diamond (2023).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada