Uncertain Smile (The The)

 

Desprès d'un primer àlbum, Burning Blue Soul (1981), acreditat al seu nom, el compositor, cantant i multinstrumentista londinenc Matt Johnson, a suggeriment del seu col·laborador, el teclista Keith Laws, va adoptar el nom de THE THE per al seu projecte personal en el que, entre el 1983 i el 2000, va publicar sis LP més, els més reeixits dels quals van ser el dos primers, Soul Mining (1983) i Infected (1986).

Una carrera iniciada des de ben jove, quan, des del seu pis, escoltava la música que sonava al pub de sota, Two Puddings, regentat pel seu pare, a més a més d'assistir als concerts organitzats pel seu oncle, promotor musical, motiu pel qual el seu estil ha estat necessàriament eclèctic, des de la new wave i el post-punk al dance i, fins i tot, al country -palès en el seu disc Hanky Panky (1995), una col·lecció de versions del mític pioner americà Hank Williams- amb la particularitat d'unes lletres de contingut sociopolític.

Una discografia en la que ha contat amb la participació de músics coneguts del blog com el seu amic Johnny Marr (de The Smiths) o Lloyd Cole (de The Commotions) i altres com Marc Almond, Neneh Cherry o la malaurada Sinéad O'Connor,  interrompuda amb el canvi de segle, moment en el que es va allunyar del públic per concentrar el seu talent a la composició de música per a instal·lacions d'art, documentals i BSO de pel·lícules, majoritàriament de cinema alternatiu, amb alguna excepció comercial com Judge Dredd (Danny Cannon, 1995), interpretada per Sylvester Stallone, amb reaparicions puntuals per alguna actuació al 2017 i 2018, amb rumors de nova gira per aquest 2024.

Com a CdD he triat un tema del seminal Soul Mining, un àlbum amb una portada dibuixada pel seu germà Andrew, aka Andy Dog, inspirat en la fotografia d'una de les dones del músic nigerià Fela Kuti fumant-se un “porro”, substituïda a la versió americana per una altra amb la cara de Matt cridant, i amb la particular tipografia de la dissenyadora gràfica Fiona Skinner, aleshores la parella d'aquest, que encara seria canviada per una fotografia de l'autor en la edició remasteritzada del 2002.

Un disc amb 7 tracks entre el post-punk i el synth-pop, de les que en destacaria algunes com Today Is The Day, Perfect o Uncertain Smile, la meva preferida. Un tema llarg, de gairebé set minuts, enregistrat prèviament amb el títol de Cold Spell Ahead, en el que, a més a més del canvi de nom, mantenint la introducció de xylimba, instrument de joguina adquirit per Johnson a Nova York, d'acord amb el productor Mike Thorne (de Soft Cell), es va substituir el saxo de Crispin Cioe (de The Uptown Horns) pel piano de Jools Holland (de Squeeze), amb un solo que va marcar època, i del que en podeu gaudir tot seguit.

- THE THE. Uncertain Smile. Soul Mining (1983).