Berman/Malkmus 4:
Als deu anys de la dissolució
dels Silver Jews per part de David Berman (vegeu aquí), pocs del
seus seguidors confiàvem a tornar-ne a saber res del coprotagonista d'aquesta
secció, reclòs com estava a la casa familiar de Nashville, Tennessee, víctima
de la seva patologia dual, suma d'una depressió crònica, amb temptatives
de suïcidi incloses, i una politoxicomania (heroïna, crack,
metamfetamina...), que li comportaria greus problemes conjugals i
econòmics, amb un endeutament superior als 100.000 $, l'obtenció d'ingressos per
a la devolució del qual s'especula com a motiu del seu retorn.
Una reactivació artística,
amb el nom i disc homònim de PURPLE MOUNTAINS (2019), iniciada uns anys
abans però ajornada per manca d'enteniment amb múltiples artistes com el se vell
amic Stephen Malkmus (vegeu aquí i aquí) i altres coneguts del blog
com Dan Bejar (de The New Pornographers i Destroyer), Jeff
Tweedy (de Wilco) o Dan Auerbach (de The Black Keys)
qui, no obstant, contribuiria com a coautor en el track final, Maybe
I'm The Only One For Me, fins que va ensopegar amb el grup Woods,
dos membres del qual, Jarvis Taverniere i Jeremy Earl, a més a
més de participar en la gravació, van produir l'LP.
Un àlbum musicalment
continuista amb l'obra pretèrita, fins al punt de poder ser considerat el setè
dels "jueus", en el que, amb una lírica desconsolada, tot i què amb
algun toc d'humor càustic i sorneguer, desgrana el seu estat d'ànim, la soledat
de sentir-se en un mon que no sembla estar fet per a ell, i en un seguit de
missatges que ni els seus fans ni, el que és pitjor, el seu entorn, no
vam saber copsar, potser en part -sense que ens serveixi d'excusa- per
l'embolcall de les precioses, fins i tot alegres, tonades i els deliciosos
arranjaments d'uns implicats Earl i Tavernier, qui, per cert, acaba de
publicar, a mitges amb Glenn Donaldson, un interessant disc amb el títol
homònim de Painted Shrines (2021).
Un LP amb deu tracks,
després d'escoltar els cinc primers del qual, That's Just The Way That I
Feel, All My Hapiness Is Gone, Darkness And Cold, Snow Is Falling In
Manhattan i Margaritas At The Mall, el segon dels qual he triat com
a CdD, no podreu aturar el play fins al final.
Una obra molt ben acollida
per la crítica que el de Virginia, recent separat de la seva esposa Cassie,
després de 20 anys de matrimoni, havia de presentar de gira pel seu país i,
posteriorment, per Europa, pel que tothom ens vam quedar estorats amb la
noticia del seu suïcidi al seu domicili de Brooklyn el dia 7 d'agost de 2019,
amb 52 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada