I van quedar tan contents del
resultat que, el mateix 2017, els europeus van volar a Portland, Oregon, on en
cinc dies van gravar un LP, amb lletres majoritàriament composades i cantades
per McCaughey (pronunciat Mac-COY), les mescles del qual es van ajornar a causa
d'un vessament cerebral d'aquest. I no ha estat fins fa uns mesos, una vegada
recuperat i llest per editar-lo, que el disc ha vist la llum amb l'irònic títol
de The Great Lost No Ones Album (2020).
Tretze tracks que se
us passaran volant en una mica menys de 40 minuts, en els que, com era
d'esperar, escoltarem un compendi de power-pop i indie-rock que
ens recordarà tant a les bandes mare dels quatre i d'alguns convidats com Patterson
Hood (de Drive-By Truckers), Andrew Rieger (de Elf Power)
o Debbi Peterson (de The Bangles) com a altres conegudes del blog
com The Byrds, Big Star, Dinosaur Jr, The Posies, The Dream Syndicate o The Jayhawks.
Un disc de guitarres vibrant
i enèrgic, amb melodies immunes al pas del temps, composades i interpretades
amb una solvència sense parangó, com Clementine, Too Blind To Believe, Turn
Again o la gemma power-pop que l'enceta i he triat per a CdD d'avui,
No One falls Alone.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada