El divendres
passat vaig abandonar precipitadament la Jornada Gastronòmica de la
"Fundació Club Gastronòmic del Divendres 1998" (FCGD) perquè volia
arribar d'hora a la Plaça Reial per assistir al concert dels "ressuscitats" THE DREAM SYNDICATE.
Aquesta banda
californiana, incontestablement liderada pel compositor, cantant i guitarrista Steve Wynn, en un moment dels anys 80,
en el que la música pop-rock estava
dominada pels, per a mi, insofribles sintetitzadors, va optar per "tornar
als orígens", i totalment a contracorrent d'una moda que la considerava
obsoleta, van reivindicar la instrumentació tradicional del rock, el que els va convertir en els
estendards d'un moviment conegut temporalment pel discutit terme de "Paisley Underground" i, probablement,
sense ser-ne conscients, van esdevenir precursors del posteriorment anomenat
"Nou Rock Americà" i,
darrerament, simplement com a "Americana".
Amb un especial
interès per la música psicodèlica dels anys 60, les guitarres de Wynn i de Karl Precoda dibuixaven passatges
atmosfèrics que, en qualsevol moment, esclataven en tempestes d'intensitat
elèctrica fosca, accelerada i rabiosa, rememorant el passat punk d'algun membre de la banda. Però després de
dos discos excepcionals, el primer, The
Days of Wine and Roses (1982), imprescindible per els afeccionats al rock, i The Medicine Show (1984), amb els que no van obtenir, ni de lluny,
el reconeixement (del públic, perquè de la crítica sempre en van ser la nineta dels
ulls) que es mereixien i d'algunes desavinences internes, van plegar. Això si,
Steve Wynn ha continuat una carrera en solitari que l'ha convertit en un dels
millors cantautors actuals del rock
americà.
I ara han tornat
per un motiu extraordinari que us explico en paraules del mateix Wynn que
transcric textualment de la seva pàgina web:
"Aquest setembre de 2012 marca el 30
aniversari del llançament de l'àlbum "The Days of Wine and Roses" i
m'entusiasma anunciar que The Dream Syndicate commemorarem la data reunint-nos
per a un grapat de xous a Espanya. Serà la primera vegada que Dennis Duck, Mark Walton i jo actuem com
a The Dream Syndicate des de que vam baixar de l'escenari del I-Beam a San
Francisco allà per 1988. Per aquesta nova gira s'unirà a nosaltres Jason
Victor, guitarrista que ja ha tocat aquestes cançons amb nosaltres en el
passat. Estic desitjant que arribin les dates d'aquests concerts i espero que
alguns de vosaltres tingueu l'oportunitat de venir a veure'ns".
Doncs, com a
afortunat espectador del primer concert de retorn d'aquesta banda de culte, ja
vaig veure, des de la segona cançó, Tell
Me When It's Over, la que encapçala el seu disc de debut, que allò seria
una cosa gran. Durant una hora i mitja van defensar el seu escàs repertori, que
el temps ha conservat ben fresc, amb la energia d'uns jovenets i la il·lusió
d'uns principiants, i les tempestes elèctriques van tornar a la Plaça Reial per la Mercè,
però aquest any no van ser de pluja sinó de les enfurismades guitarres
elèctriques de Steve Wynn i Jason Victor,
aquest totalment acoblat a la banda, el que no estranya si contem que es el
guitarrista de The Miracle 3, la
banda d'acompanyament de Wynn durant els darrers anys.
Abans d'acabar,
un comentari respecte a les influències: sovint se’ls atribueix, amb raó, el
legat de dues bandes novaiorqueses, The
Velvet Underground tant per la cadència vocal a l’estil Lou Reed com per l'aire de guitarres
fosques de les composicions, i Television,
per la evocació d'algun dels mítics riff
de Tom Verlaine, però a l'inrevés,
potser és cosa meva però quant escolto a la millor banda de alt-rock actual, Wilco, no puc deixar de pensar en The Dream Syndicate.
I si ho dubteu només us cal posar el magnífic
tema Spiders,
de l'aclamat A Ghost Is Born (2004)
dels de Jeff Tweedy, a continuació
de la CdD d'avui, una de les seves cançons més emblemàtiques i de la que
destaco una frase plenament vigent: "I
don't believe the things that you see on TV"
- THE DREAM
SYNDICATE. Halloween. The Days of
Wine and Roses (1982).
Un pecat perdres el concert io ademés gratuit!!!
ResponEliminaEm va semblar que deia que era la primera vegada que actuava a BCN i jo el recordo en un concert a la Otto Zuttz fa una pila d'anys? algú en sap res d'aquest concert?
Josep M.