The Ballad of John and Yoko (The Beatles)

En cumplir-se el segon aniversari del blog (i superades les 10.000 visites), vull dedicar la CdD a THE BEATLES amb un tema especial per a mí. Es una cançó amb la que mantinc alhora una relació d'amor i odi.

Com vaig comentar en una ocasió (vegeu aquí), és una cançó publicada en format EP (single) que va monopolitzar el meu interès l'estiu del 69. El primer que em va cridar l'atenció és el títul, en el que, per primera i penso que única vegada, s'esmentava el nom d'algú d'ells. Tan personalisme no augurava res bó. I, efectivament, sembla que va ser una condescendència de Paul McCartney cap a John Lennon, darrerament una mica "mosca" pel fet que als darrers singles figurava sempre una cançó del primer a la cara A i una de seva a la B però al que necessitaven per gravar el que va ser el seu últim disc, Abbey Road (1969), malgrat que finalmentes el van publicar abans que Let It Be (1970).

Desprès me'n vaig assabentar que el tema el van gravar en una tarda aquests dos músics, sense la presència de George Harrison, ausent per vacances, i de Ringo Starr, immers en la gravació d'una pel·lícula. Els dos primers es van repartir els instruments, John canta, toca les guitarres, elèctrica i acústica, i fa la percussió i Paul toca el baix, la bateria (força bé, per cert), el piano i fa la segona veu.

La composició no és realment una balada en el sentit musical sino en el literari, ja que explica una situació concreta, és el relat autobiogràfic del que va passar els dies de la boda de John Lennon amb la seva novia, la japonesa Yoko Ono. Com diu la lletra, van intentar anar a casar-se a París des de Southampton, però al no tenir passaport ho van fer a Gibraltar ("a prop d'Espanya", en lloc de "a Espanya" diu la cançó, el que va provocar la ira del "règim"); desprès van anar a Amsterdam i van passar-se una setmana al llit, exposats a tota la premsa, per reivindicar l'aturada de la guerra del Vietnam etc...encara que el que va provocar més controvèrsia, i fins i tot alguna censura, va ser l'esment a Crist, amb la tornada que va repetint i que fa:

            Christ you know it ain't easy                    Crist sap que no es pas fàcil

            You know how hard it can be.                  Ja sap el difícil que pot ser.

            The way things are going                         Tal com van les coses

            They're going to crucify me                      Em crucificaràn a mi

Deixant la polèmica apart, us recomano que gaudiu del tema, una magnífica composició en un moment especialment delicat del grup, que us fixeu en el riff de guitarra espanyola del final, copiat d'un tema de Johnny Burnette  titulat Lonesome Tears In My Eyes (1956), que interpretaven en els directes dels primers anys a The Cavern de Liverpool i, sobretot, de la fantàstica segona veu de Paul sobre John en les estrofes finals, la millor que he escoltat mai en el mon del rock.

- THE BEATLES. The Ballad of John and Yoko (1969).