We Can Work It Out (The Beatles)

 

Covers 14:

Per al post amb el que es compleix l’XI Aniversari del blog he triat, com és habitual, un tema de THE BEATLES i una cover del mateix que ben segur que us sorprendrà.

Es tracta We Can Work It Out, gravada durant les sessions del Rubber Soul i publicada el mateix dia, el 3 de desembre de 1965 però no inclosa a l’àlbum sinó en format single, amb Day Tripper, promocionades ambdues, i per primera vegada en la seva carrera, com a cara A (vegeu aquí).

Composada majoritàriament per Paul McCartney, tracta, una vegada més, de les seves desavinences amb l’actriu Jane Asher, la núvia (vegeu aquí) de la que s’acabaria separant el 1968, amb la intenció de solucionar els problemes de parella, insistint de forma condescendent en aquest «Ho podem arreglar»  del títol:

 

               We Can Work It Out

               We Can Work It Out...

 

Un optimisme que contrasta amb l’aportació de John Lennon, en una col·laboració a l’alçada de la mítica, en el seu dia CdD, A Day In The Life (vegeu aquí), en la que fa palesa la seva personalitat més impacient, remarcant que «La vida és massa curta i no tenim temps per queixar-nos ni barallar-nos, amic»:

 

               Life is very short, and there’s no time

               For fussing and fighting, my friend...

 

Una composició magnífica en base a la guitarra acústica, el baix, la bateria i la pandereta, que encara va millorar durant els arranjaments als EMI Studios (futurs Abbey Road) amb la contribució de George Harrison, al suggerir canviar el tempo amb un compàs de vals per al pont musical, i l’afegit de l’harmònium, interpretat per Lennon, el que a la fi li dona un cert aire antic, com de folk britànic.

Un tema que ha estat versionat per grans artistes amb estils diversos com Stevie Wonder, Petula Clark, Dionne Warwick, Chaka Khan, The Four Seasons, Humble Pie o Deep Purple, el més impactant dels quals, per a mi, és la versió que vaig veure, de jovenet, per TVE i que he recuperat per a la CdD d’avui.

Em refereixo a la interpretació de la cantant i actriu María de los Ángeles Santamaría Espinosa, coneguda artísticament com MASSIEL, famosa mundialment per haver guanyat contra pronòstic (el favorit era el britànic Cliff Richard, amb la cançó Congratulations) el Festival de Eurovisión de 1968 amb La, la la, composada per Manuel de la Calva i Ramón Arcusa, el Duo Dinámico, i que, inicialment, havia de cantar Joan Manuel Serrat, qui va renunciar al no poder fer-ho en català (vegeu aquí).

Un tema que va donar gran popularitat a una incipient carrera, que va tenir continuïtat durant 30 anys en els que la coneguda també com «La tanqueta de Leganitos», va gravar multitud de singles i una dotzena i mitja d’àlbums que, de la ma de compositors com Luis Eduardo Aute, Juan Pardo, José Luis Perales, Pablo Milanés o Carlos Mejía Godoy, van de la cançó-protesta al pop i a les rancheras, que ha compaginat amb el cinema, el teatre (interpretant obres de William Shakespeare o Bertolt Brecht) i altres gèneres, com l’adaptació de Follies, el musical de Broadway, dirigit aquí per Mario Gas el 2012.

 

- THE BEATLES/MASSIEL: We Can Work It Out (1965).