La CdD d'aquesta setmana en la que el blog compleix vuit anys, com és habitual en cada aniversari, és de THE
BEATLES. Concretament
un tema composat a quatre mans per Lennon i McCartney al piano del soterrani de
la casa dels pares de Jane Asher,
aleshores la xicota de Macca, amb la
intenció, seguint les recomanacions del seu mànager Brian Epstein, de conquerir el mercat americà. Un cançó que van
enregistrar als estudis EMI, de Londres, posteriorment coneguts com Abbey Road
(vegeu aquí), amb el productor George
Martin, que va usar per primera vegada una tecnologia de quatre pistes en
lloc de les dues habituals, per el que van utilitzar els instruments bàsics amb
els que els hem vist immortalitzats en tantes fotografies, John Lennon una guitarra Rickenbacker,
Paul MacCartney un baix Hofner, George Harrison una guitarra Gretsch
Country Gentleman i Ringo Starr
una bateria Ludwig (vegeu video).
Una composició editada únicament en format single al Regne Unit però, com era
habitual a la època fins que el Sgt.
Pepper's (1967) ho va canviar (vegeu aquí), inclosa a l'àlbum Meet The Beatles (1964) als USA, que,
amb la mateixa caràtula amb el retrat de Robert
Freeman, amb un to blau afegit a l'original en blanc i negre, no era més
que una reedició amb retard del With The
Beatles (1963), reduït de 14 a 12 tracks, amb cinc d'eliminats i tres d’afegits,
la CdD i les dues cares B del singles
amb que es va publicar, This Boy a
Europa i I Shaw Her Standing There a
l'altre costat de l'oceà.
Una cançó que, complint els desitjos de Epstein,
suposaria el seu primer hit americà,
posició de la que seria desbancada, inversament al que va passar a la Gran Bretanya,
per una altra dels mateixos artistes, She
Loves You, cosa que no passava des de que ho fes Elvis Presley amb Do Not Be
Cruel i Love Me Tender,
respectivament, i que no seria més que el primer dels set números 1 dels "fab four” a les llistes dels USA en un
any.
Els "beatlemaníacs" ja sabeu de quina estem parlant, és
clar, però la resta segur que també la coneixeu, ja que és un dels seus temes
més populars i figura a les llistes de millors cançons de The Beatles i de tots
els temps en la història del rock,
tot i està formada simplement per dos ponts amb un vers que els interconnecta.
Una cançó cantada en la seva totalitat en harmonia per
Lennon i McCartney, sense un veritable solista que, interpretada el dia 9 de
febrer de 1964, en el show de TV de Ed Sullivan, va donar el tret de
sortida de la tantes vegades esmentada "british invasion" de
la música popular americana.
Us imagineu a John i Paul al piano del celler dels
Asher a Londres...?
Oh yeah!, I'll tell you something,
I think you'll understant
When I'll say that something
I wanna hold your hand...
- THE BEATLES. I
Want To Hold Your Hand (1963).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada