En escoltar el nom de DEEP PURPLE a la majoria de melòmans d'una certa edat us vindran al
cap bandes com Led Zeppelin, Black Sabbath i d'altres que, a finals
dels anys 60 i tots els 70, van liderar un estil anomenat hard-rock i el seu subgènere heavy
metal (termes que amb perspectiva històrica considero sinònims) que, amb
diverses variacions (glam metal, trash...)
segueix vigent actualment.
Però els nostres protagonistes d'avui
inicialment van ser un grup de rock
psicodèlic i progressiu que, per influència del seu teclista Jon Lord, amb formació de conservatori,
fins i tot van gravar un disc, Concerto
For Group And Orchestra (1969), acompanyats per The Royal Philharmonic Orchestra, el mal resultat comercial del
qual va decantar la balança, ara sota el control creatiu del guitarrista Ritchie Blackmore, cap aquest model
sonor més dur i pesat que el defineix i amb el que van triomfar.
Malauradament, les picabaralles entre Blackmore
i el cantant, Ian Gillan, van
comportar la substitució d'aquest últim per David Coverdale i un reguitzell interminable de canvis que van
donar lloc a diverses formacions que es coneixen com a mark (o mk), de les que
se'n acrediten fins a vuit, entre 1968 i el present, amb un període de
inactivitat de vuit anys, entre 1976 i 1984, de les que únicament la VI (amb Joe Satriani a la guitarra) no va
publicar cap disc, la més reconeguda de les quals va ser la mark II, completada pel baixista Roger Glover i el bateria Ian Paice, reagrupada en diverses
ocasions fins al 2002 en que Lord, qui moriria víctima d'un càncer de pàncrees
el 2012, amb 71 anys, es va retirar. Fruit de tantes separacions va resultar un
seguit de bandes de notable èxit, conegudes popularment com la "nissaga
Purple", de les que cal destacar-ne a Rainbow
(de Blackmore), Whitesnake (de
Coverdale) i la Ian Gillan Band.
De la seva extensa discografia, amb una vintena
d'àlbum d'estudi i uns altres tants en directe, en destacaria quatre, tots de
la formació mark II, Deep Purple In Rock (1970), Fireball (1971) i el de més èxit
comercial, Machine Head (1972),
moment en el que la filial japonesa de la seva discogràfica els va proposar
gravar un disc en viu, del que, tot i fer-ho a contracor, en va resultar el
doble LP Made In Japan (1972), un
dels millors directes de la història del rock
i que conté una versió allargada de la CdD d'avui, editada originalment al Machine Head, la història de la qual,
com descriu la lletra, val la pena conèixer.
I va ser que el dia 4 de desembre de 1971 el grup
estava al Hotel Eden Palace au Lac, de Montreux (Suïssa) per iniciar el dia
següent la gravació del disc -amb l'estudi portàtil de The Rolling Stones que havien llogat- al Casino de Montreux, a la
vora del Lllac Léman (Llac de Ginebra l'anomenen a la cançó) on aquella nit actuaven Frank Zappa & The Mothers Of
Invention. Però a mig concert un energumen va tirar una bengala que va
calar foc al sostre de fusta de la sala i ràpidament es va estendre a tot
l'edifici. Afortunadament, la serenitat dels espectadors i l'esforç de Claude Nobs (el "Funky"
Claude que s'esmenta al text), director del Festival de Jazz de Montreux i a
qui finalment es va dedicar el disc, el títol del qual (Machine Head) li fa referència, organitzant la evacuació, va evitar
el que hauria pogut estar una tragèdia.
Aquesta imatge dantesca, vista des de l'hotel on
s'allotjaven els Deep Purple, resultava visualment espectacular, amb el fum
escampant-se per la superfície de l'aigua, el que va suggerir a Glover el títol
de la cançó, la lletra de la qual correria a càrrec de Gillan, que diu:
We all came out to Montreaux
Vàrem sortir de Montreaux
On the Lake Geneva shoreline
A la vora del Llac de Ginebra
To make records with a mobile
Per gravar amb una unitat
mòbil
We didn't have much time...
No vàrem
tenir gaire temps...
amb aquesta tornada que hem escoltat milers de
vegades:
Smoke
on the water, a fire in the sky
Smoke on the water
i, sobretot, el memorable, tot i què senzill de tocar,
riff de guitarra de Blackmore que,
doblat distorsionat amb l'orgue Hammond de Lord, ha esdevingut
paradigmàtic...les dotze notes més famoses de la història del rock:
- DEEP PURPLE. Smoke
On The Water. Machine Head (1972) / Made In Japan (1972).
Es comunica als seguidors del blog que el proper divendres no es publicarà la CdD.
ResponElimina