Are You Sure Hank Done It This Way (Waylon Jennings)

 

Country Music -5:

En aquest cinquè post de la sèrie dedicada a la música country recordarem un artista no tan famós com a compositor, faceta en la que no es prodigava gaire, sinó com a autèntic renovador d'un gènere que als anys 70 del passat segle estava dominat per la indústria musical, amb el conegut "so Nashville", contra les convencionals normes de la qual es va revelar, donant lloc a un moviment a contracorrent que s'acabaria coneixent com a "fora de la llei" i els seus membres com a "proscrits", en el seu idioma The Outlaws.

Parlem del texà WAYLON JENNINGS, amb una discografia amb més de 50 publicacions, les més reeixides de les quals es concentren a la dècada dels 70, ja sigui en solitari com Lonesome, On'ry And Mean (1973), Honky Tonk Heroes (1973), The Ramblin' Man (1974) o Dreaming My Dreams (1975), o en col·laboració amb altres músics com en seu íntim amic Willie Nelson, la seva esposa Jessi Colter i Tompall Glaser a Wanted! The Outlaws (1976), amb temes com Mammas Don't Let Your Babies Grow Up To Be Cowboys; Ol' Waylon (1977), el de Luckenback, Texas (Back To The Basics Of Love) o Waylon & Willie (1978), el de la coneguda I've Always Been Crazy.

Un èxit que va influir en tota la generació d'artistes posteriors del que es coneix com "alt-country", al que no va ser aliena la seva imatge, més propera a una estrella del rock, estil del que va agafar el pitjor, una greu addicció a les amfetamines que, a més a més d'una davallada artística, li comportaria uns no menys greus problemes financers, i fins i tot judicials i una llarga rehabilitació que acabaria 10 anys més tard, moment en el que recuperaria part del seu esplendor amb el "supergrup" The Highwaymen, amb l'esmentat Nelson, Johnny Cash i Kris Kristofferson, amb la publicació de tres àlbums, Highwaymen (1985), Highwaymen 2 (1990) i The Road Goes On Forever (1995), només el primer dels quals va tenir un cert ressò.

Una rehabilitació de la que en va quedar com a seqüela  una gana insaciable que li provocaria una diabetis amb severes complicacions cardiovasculars (amputació d'un peu inclosa) per les que moriria l'any 2002, amb 64 anys. Una mort de la que se'n havia deslliurat uns anys abans quan, actuant com a baixista de la banda de Buddy Holly, va cedir a un refredat "Big Bopper" Richardson el seu lloc a l'avió que s'acabaria estavellant, ja ho sabeu..."el dia que va morir la música" (vegeu aquí).

Com a CdD n'he triat una de l'esmentat Dreaming My Dreams, el 22é de la seva discografia, amb 11 tracks de caire sentimental, algunes  tan reeixides com Let's All Help The Cowboys (Sing The Blues) o la mateixa Dreaming My Dreams With You, de les que en només dues figura Jennings com a autor, com aquesta Are You Sure Hank Done It This Way, el seu particular homenatge al venerable Hank Williams des d'una perspectiva "outlaw".

- WAYLON JENNINGS. Are You Sure Hank Done It This Way. Dreaming My Dreams (1975).