Integrat per tres amics de l'institut de Evanston, localitat a tocar de
Chicago, Illinois, el cantant i guitarrista Niko Kapetan, la baterista Bailey
Minzenberger i el baixista Luke Stamos, posteriorment
substituït per David Fuller, FRIKO és una banda d’ndie-rock
que fusiona sense complexos el post-punk amb el rock de
cambra i l'experimental de tal manera que, a les seves composicions -amb unes
lletres farcides de referències geogràfiques a la seva ciutat que, evocant
icones com Leonard Cohen o Nick Drake, transmeten tanta
desesperança com rebel·lia (com suggereix el títol del seu àlbum de debut,
"D'on venim, on anem") per fer front a les dificultats
quotidianes- és habitual passar de la calma més absoluta a la mateixa
explosió roquera, amb uns crescendos característics, la intensitat
dels qual sovint acaba en grandiosos finals en els que participen a tota veu
des dels coproductors Scott Tallarida i Jack Henry, fins la colla
d'amics del col·lectiu Hallogallo (que pren el nom d'una coneguda cançó
de Neu!, el grup de krautrock alemany) que els aplega.
Una estructura compositiva palesa en molts temes del seu aclamat i recent disc,
Where We've Been, Where We Go From Here (2024), com Crimson To
Chrome, Crashing Through (la CdD d'avui), Chemical o Get
Numb To It! que s'alternen amb balades en les que predomina la calma com la
homònima que l'enceta, For Ella, Statues o Cardinal, la
coda acústica amb que acaba.
- FRIKO. Crashing Through. Where We've Been, Where We Go From Here (2024).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada