Demà passat està prevista l'actuació al Palau Sant Jordi de Barcelona dels
mexicans MANÁ, no tan sols la música dels quals sinó només escoltar el
seu nom m'evoca inexorablement una tarda d'agost a la ciutat de Mérida
(Yucatán), de visita a les zones arqueològiques d'Uxmal i Chichén
Itzá, gaudint d'un cervesa Modelo mentre al bar sonava de fons l'MTV
Unplugged (1999) que acabaven de publicar.
Un disc enregistrat a Miami en el que els de Guadalajara, Jalisco,
interpreten temes propis de tres dels seus quatre àlbums anteriors com Rayando
el sol, Perdido en un barco o l'homòleg (un relat, a ritme de reggae,
d'un nen sense llar) del Falta amor (1990); Vivir sin aire
i Oye mi amor, del ¿Dónde jugarán los niños? (1992); No
ha parado de llover, Ana (en el que descriuen la desesperació d'una
noia embarassada amb 15 anys) i l'homòleg (oda a l'activista ecologista Chico
Méndez, assassinat per defensar l'Amazònia) del Cuando los ángeles
lloran (1993) o En el muelle de San Blas, del Sueños
líquidos (1997), així com versions d'altri com Desapariciones,
de Rubén Blades; Se me olvidó otra vez, de Juan Gabriel; Te
solté la rienda, de José Alfredo Jiménez o Coladito, un
interludi musical en forma de duel entre l'autor, el percussionista de jazz
afrocubà Luís Conte i Alejandro "el Animal" González,
el bateria i coautor del quartet que, després d'alguns canvis, completaven
definitivament el compositor principal, cantant i guitarrista Fernando,
Fher, Olvera; el baixista Juan Diego Calleros i el guitarrista Sergio
Vallín.
Una banda en el seu màxim moment de popularitat, premiada amb diversos
reconeixements per la industria musical, la qual van explotar amb múltiples
gires arreu del món, així com en reeixides col·laboracions amb artistes com Carlos Santana, en la coneguda Corazón espinado, composada per Fher, del Supernatural
(1999) o, posteriorment, amb Zucchero Fornaciari, amb Baila morena,
del Shake (2001), motius pels que, penso, van descuidar una mica
la gravació de material nou. Així, entre la demora del següent LP, Revolución
de amor (2002), i l'any sabàtic que es van prendre tot seguit, jo els
vaig perdre la pista i no he arribat a escoltar cap dels posteriors, Amar
es combatir (2006), Drama y luz (2011) ni el darrer del
que en tinc constància, Cama incendiada (2015), ni tan sols amb
el reclam de la participació d'artistes com els esmentats Blades, Santana i
Zucchero i altres de tan reconeguts com Juan Luís Guerra o la mateixa Shakira.
El grup més famós d'aquell moviment mexicà conegut com a "Rock en
tu idioma", del que també van formar part els Maldita Vecindad,
Café Tacuba i altres, amb mèrits afegits com la iniciativa de
col·laborar en la protecció del medi ambient amb la creació l'any 1995 de la Fundación
Ecológica Selva Negra per el que obtindrien el reconeixement de l'ONU, que
el 2003 els nomenaria Ambaixadors de la Bona Voluntat de la Organització per a
l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), honorant així el nom de Maná, una paraula
polinèsia que significa "energia positiva".
I, de totes les esmentades, he triat com a CdD una del Sueños
líquidos -el disc al desplegable interior del qual apareix una tal Letizia
Ortiz, futura reina d'Espanya, aleshores estudiant de periodisme- inspirada
en una tràgica història real, relatada en primera persona per la protagonista, Rebeca
Méndez Jiménez, al mateix Fher. Resulta que, pocs dies abans del seu
casament amb un pescador anomenat Manuel, al qual va anar a acomiadar al Moll
de San Blas (que no és el de la imatge, que data del 2016), el temporal Priscila
va provocar el naufragi de l'embarcació, sense que mai no es pogués recuperar
el cos de l'estimat.
I va ser que Rebeca, que mai no acceptaria la situació, aniria a rebre'l
cada diumenge a la tarda, amb la mateixa roba (no fos que no la reconegués)
durant 41 anys, des del 1971 al 2012 en el que va morir, als 63. Una persona a
la que anomenaven "la loca del Muelle de San Blas" però a la
que, amb el temps, i potser gràcies a la popularitat d'aquesta composició de
Fher Olvera i Álex González, se li ha erigit fins a tres estàtues a la regió de
la Riviera Nayarit, al litoral pacífic de Mèxic i propera a Puerto
Vallarta, esdevinguda lloc de culte per als fans de la banda.
-MANÁ: En el Muelle de San Blas. Sueños líquidos (1997)/Unplugged (1999).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada