Country Music -5:
En aquest cinquè post de la sèrie dedicada a la música country
recordarem un artista no tan famós com a compositor, faceta en la que no es
prodigava gaire, sinó com a autèntic renovador d'un gènere que als anys 70
del passat segle estava dominat per la indústria musical, amb el conegut
"so Nashville", contra les convencionals normes de la qual es va
revelar, donant lloc a un moviment a contracorrent que
s'acabaria coneixent com a "fora de la llei" i els seus membres
com a "proscrits", en el seu idioma The Outlaws.
Parlem del texà WAYLON JENNINGS, amb una discografia amb més de 50
publicacions, les més reeixides de les quals es concentren a la dècada dels 70,
ja sigui en solitari com Lonesome, On'ry And Mean (1973), Honky
Tonk Heroes (1973), The Ramblin' Man (1974) o Dreaming
My Dreams (1975), o en col·laboració amb altres músics com en seu íntim
amic Willie Nelson, la seva esposa Jessi Colter i Tompall
Glaser a Wanted! The Outlaws (1976), amb temes com Mammas
Don't Let Your Babies Grow Up To Be Cowboys; Ol' Waylon
(1977), el de Luckenback, Texas (Back To The Basics Of Love) o Waylon
& Willie (1978), el de la coneguda I've Always Been Crazy.
Un èxit que va influir en tota la generació d'artistes posteriors del que
es coneix com "alt-country", al que no va ser aliena la seva
imatge, més propera a una estrella del rock, estil del que va agafar el
pitjor, una greu addicció a les amfetamines que, a més a més d'una davallada
artística, li comportaria uns no menys greus problemes financers, i fins i tot
judicials i una llarga rehabilitació que acabaria 10 anys més tard, moment en
el que recuperaria part del seu esplendor amb el "supergrup" The
Highwaymen, amb l'esmentat Nelson, Johnny Cash i Kris
Kristofferson, amb la publicació de tres àlbums, Highwaymen
(1985), Highwaymen 2 (1990) i The Road Goes On Forever
(1995), només el primer dels quals va tenir un cert ressò.
Una rehabilitació de la que en va quedar com a seqüela una gana
insaciable que li provocaria una diabetis amb severes complicacions
cardiovasculars (amputació d'un peu inclosa) per les que moriria l'any 2002,
amb 64 anys. Una mort de la que se'n havia deslliurat uns anys abans quan,
actuant com a baixista de la banda de Buddy Holly, va cedir a un
refredat "Big Bopper" Richardson el seu lloc a l'avió que
s'acabaria estavellant, ja ho sabeu..."el dia que va morir la música"
(vegeu aquí).
Com a CdD n'he triat una de l'esmentat Dreaming My Dreams, el
22é de la seva discografia, amb 11 tracks de caire sentimental,
algunes tan reeixides com Let's All Help The Cowboys (Sing The Blues)
o la mateixa Dreaming My Dreams With You, de les que en només dues
figura Jennings com a autor, com aquesta Are You Sure Hank Done It This Way,
el seu particular homenatge al venerable Hank Williams des d'una
perspectiva "outlaw".
- WAYLON JENNINGS. Are You Sure Hank Done It This Way. Dreaming My Dreams (1975).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada