La
casualitat de que quatre músics de Queens, Nova York, (el cantant i
guitarrista Jay Beach, el guitarra solista Andrew Bailey,
el baixista Alex Crawford i el bateria Adam Sachs) coincidissin en
el temps (en el que cada un dels seus projectes
estiguessin eventualment en pausa) i el lloc (uns estudis de gravació
lliures de cap compromís durant uns dies), va donar com a fruit un grup, WIVES,
que va debutar, ara fa un any, amb un disc genial.
Una
banda amb un estil musical poc definit, que ve a ser un compendi de múltiples
influències de la seva ciutat, des de The Velvet Underground a The Strokes,
passant pels Ramones o Sonic Youth, així com,
i sobretot, de The Pixies, de la no tan llunyana Boston, Massachusetts,
com veieu, totes en la estela del punk i el garage-rock
alternatius.
Un estil
del que, amb aquest So Removed (2019), els podem considerar la
darrera i més actual versió. Un àlbum gravat de manera artesanal, el que
allí en diuen DIY (Do It Yourself), en el que les
guitarres distorsionades i dissonants envonten elaborades
melodies que, en la veu del líder, amb tendència al recitat,
expressen l'ansietat i la por existencial pròpies dels temps que
corren i que entronquen amb el llinatge del rock intel·ligent i mordaç
d'alguns dels grups esmentats.
Un disc
amb 11 tracks dels que m’agraden especialment The 20 Teens, Servants,
Why Is Life, Workin’ i la CdD, li inicial Waving Past
Nirvana, la millor carta de presentació d’un primer treball amb el que
aquests (o hauríem de dir aquestes?) “Vídues” han deixat el llistó tan alt que
convida a pensar que el projecte tindrà continuïtat i a seguir-lo amb
expectativa.
- WIVES. Waving Past Nirvana.
So Removed (2019).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada