THE PIXIES és un grup d'indie-rock de Boston (Massachusetts,
USA), format per un tal Charles Thompson IV, conegut artísticament com a Black Francis, compositor, cantant i
guitarra rítmica i el seu company de facultat Joey Santiago, nascut a les Filipines, guitarrista heterodox amb
una tècnica peculiar, als que es va unir, en resposta a un anunci, la guapa Kim Deal, baixista de sòbria i
exquisida tècnica i el seu amic David
Lovering, bateria amb una potència excepcional.
Malgrat la seva
curta existència, en la que van publicar cinc discos, estan considerats un dels
grups més influent de la escena del rock
independent americà dels anys 90, i precursors de l’estil grunge posterior, amb grups com Weezer, Pavement, Pearl Jam i, sobretot, Nirvana, el líder dels quals, Kurt Cobain es va declarar admirador. I
no va ser l'únic, perquè a la llista hi podríem afegir a Bono (de U2), Thom Yorke
(Radiohead), David Bowie, Graham Coxon (Blur), Bob Mould (Hüsker Dü, Sugar) o la mateixa P.J. Harvey.
El seu estil,
definit pel binomi "melodia-distorsió", es caracteritza per l'ús de
melodies suaus durant les estrofes i crits explosius i guitarres distorsionades
a les tornades, fenomen que posteriorment es coneixeria com a noise. Les lletres son història apart i
difícils de comprendre, de temàtica surrealista, amb referències bíbliques
sovint violentes, amb al·lusions a la tortura, el suïcidi i l'incest i sobre el
fenomen OVNI.
Malauradament,
la clàssica lluita d'egos entre Francis i Deal, relegada completament pel
primer, va acabar prematurament amb la banda, i va donar lloc a diverses
carreres alternatives, ella recuperant un grup d'adolescència amb la seva
germana bessona Kelley i Tania Donelly, menyspreada també per Kristin Herts en els contemporanis Throwing Muses, amb les que, amb el nom
de The Breeders, van publicar alguns
discos interessants com Last Splash
(1993) i ell, amb el nom transmutat en Frank
Black segueix en actiu, acompanyat per grups com The Catholics i altres.
Si algun
seguidor del blog no coneix aquests
follets entremaliats, el que em sembla imperdonable, li recomano els seus segon
i tercer CD, Surfer Rosa (1988) i Doolitte (1989), del que he escollit el
tema per la CdD d'avui, un dels més característics de la seva discografia. Podeu escoltar el tema original del disc i veure una actuació en directe en una efímera reunió cap al 2004, uns deu anys desprès de la seva separació.
- THE PIXIES. Monkey Gone to Heaven. Doolitte (1989).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada