MN(I)O-15:
A l'article d'avui, el quinzè d'aquesta secció dedicada a un període
especialment brillant de la música soul i rhythm and blues
que he acotat arbitràriament a les dècades dels anys 60 i 70 del segle XX,
recordarem un dels molts grups vocals com Martha & The Vandellas
(liderades per Martha Reeves), The Supremes (amb Diana Ross),
The Miracles (amb Smokey Robinson) o The Temptations, que,
de la mà del segell Motown, van gaudir d'un immens èxit artístic i
comercial.
Parlem dels FOUR TOPS, un quartet que es manté actiu des de la
seva creació a Detroit, Michigan, (la "Ciutat del motor", o "Motortown",
d'aquí el nom simplificat de la discogràfica) a principis dels anys 50 per Levi
Stubbs, veu principal, Renaldo "Obie" Benson, Lawrence
Payton i Abdul "Duke" Fakir, formació que es va mantenir
intacta per més de 40 anys, fins que successives malalties i posteriors morts
de tres d'ells van obligar a buscar substituts, restant aquest darrer com a
únic membre original.
Un grup al que no va arribar el reconeixement fins ben bé al cap de deu
anys, amb al seu fitxatge per Berry Gordy per a la seva
incipient companyia i, a les ordres dels compositors i productors Lamont
Dozier i els germans Brian i Eddie Holland, van contribuir a
definir el que es va conèixer con el "so Motown" i obtenir, sobretot
entre els anys 1964 i 1967, un èxit aclaparador amb multitud de hits.
Una carrera que va tenir un abans i un després amb la marxa de
Holland-Dozier-Holland de la Motown i el trasllat d'aquesta a Los
Angeles el 1972, on els nostres protagonistes d'avui van renunciar anar,
romanent a Detroit per seguir gravant i, sobretot a partir dels anys 80,
concentrar la seva activitat en gires arreu del mon, en una de les quals van tenir
la fortuna de perdre l'avió de tornada del malaurat vol 103 de Pan Am, destruït
per una bomba terrorista sobre la ciutat escocesa de Lockerbie.
Com a CdD he triat el tema gairebé homònim del seu quart i més reeixit
àlbum, Reach Out (1967), en el que, en les seves dotze tracks,
alternen versions, seleccionades per Gordy, com If I Were A Carpenter (Tim
Hardin), Wonderful Baby (Smokey Robinson) o Last Train To
Clarksville (T. Boyce-B. Hart) i I'm Believe (Neil Diamond), totes dues enregistrades amb gran èxit per The Monkees,
amb originals de H-D-H com Standing In The Shadow Of Love, Bernadette,
7-Rooms Of Gloom i, és clar, Reach Out I'll Be There.
La seva cançó més emblemàtica en la que, sobre una base gospel però
amb sensualitat pagana, Stubbs, amb una impressionant interpretació, encoratja
l'oient dient-li que, quan la vida es presenti difícil i confosa i necessitis confort,
"vine a mi, que jo hi seré".
Una composició que ha estat versionada per artistes de tots els temps i
estils com Diana Ross, Gloria Gaynor, Bill Cosby, Michael
McDonald, Paul Young o, en castellà, per Bruno Lomas o Los
Salvajes (vegeu aquí), amb aquell títol, que els seguidors del blog
d'una certa edat recordareu prou bé, de Es mejor dejarlo como está.
- FOUR TOPS. Reach Out I'll Be There. Reach Out (1967).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada