Covers 6:
Casualment, i sense intencionalitat per part
meva, per segona vegada consecutiva la secció Covers de la CdD està protagonitzada per un “grup de noies”
d’aquells que van fer furor als anys 60, editats per la discogràfica Tamla Records de Detroit, Michigan
(USA), una metròpolis avui en decadència però que en el seu moment àlgid en
base a la industria automobilística es coneixia com la “ciutat del motor”, en
anglès motortown, abreviat motown, motiu pel que també s’anomena la
companyia Tamla-Motown.
I si en el post anterior eren Diana Ross & The Supremes, avui son les seves predecessores, MARTHA & THE VANDELLAS,
qui, juntament amb les seminals The Marvelettes,
van definir la branca femenina del so Motown, competint amb artistes i
grups com Marvin Gaye, The Four Tops, The Jackson Five (la
estrella dels quals era un nen de vuit anys anomenat Michael), Stevie Wonder,
Smokey Robinson & The Miracles, The Temptations, Gladys Knight & The Pips etc...
Liderades per Martha Reeves, la única membre constant del grup, es diferenciaven
de les esmentades per un so rythm’n’blues
molt més dur, amb elements del pop,
el rock, el blues i el soul i van ser
les primeres i més beneficiades del talent d’uns coneguts del blog, el trio Dozier-Holland-Dozier (vegeu aquí). Però desprès de dues dotzenes
de hits entre el 1962-1968, la marxa
dels compositors, el trasllat de la discogràfica a Los Angeles, Califòrnia i el
progressiu fixament del director, Berry
Gordy Jr, per Diana Ross van minvar el potencial comercial del grup que,
amb diversos canvis de membres, es va passar a dir Martha Reeves & The Vandellas fins a la seva dissolució l’any
1972, continuant la nostra heroïna una carrera en solitari molt allunyada de l’èxit pretèrit i
alternant el mon de l’espectacle amb un treball al Consell de la Ciutat de
Detroit fins el 2009.
Els seus temes més coneguts son, entre molts
altres, Come And Get These Memories,
(Love Is Like A) Heat Wave, Quicksand, Nowhere To Run, I’m Ready For Love
però el més reeixit és la CdD d’avui. Una composició de Marvin Gaye amb la
col·laboració del productor i descobridor de Martha Reeves, William “Mickey” Stevenson (la esposa
del qual, Kim Weston, va rebutjar
interpretar-la i encara deu estar estirant-se els cabells) i del percussionista
Ivy Jo Hunter, qui la va millorar a
l’estudi, donant-li un estil tan ballable, que va precedir el moviment “disco”
amb deu anys d’antelació.
Una cançó amb una lletra innòcua i un ritme que
convidava a ballar que, no obstant, va prendre un significat diferent quan
molts joves negres defensors dels drets civils la van utilitzar per mostrar la
seva indignació i desesperació en els disturbis als carrers, el que mai no
havia estat la intenció dels autors.
Un tema versionat per multitud d’artistes tan dispars
com The Mamas & The Papas, The Kinks, The Everly Brothers, Grateful
Dead o Van Halen, sent el cover més famós el gravat el 1985 per David Bowie i Mick Jagger (de The Rolling Stones), els beneficis del qual van anar destinats a la ONG Live Aid, capitanejada per un altre vell
conegut del blog, en Bob Geldof (vegeu aquí).
Som-hi, doncs, que això ve a dir: “Una crida a tothom,
esteu a punt per a un nou ritme? Ja som a l’estiu i és el moment de ballar al
carrer...”
Calling out around the world
Are
you ready for a brand new beat?
Summer’s here and the time is right
For dancing in the Street...
- MARTHA
& THE VANDELLAS/DAVID BOWIE-MICK JAGGER. Dancing In The Street (1964)/(1985).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada