Dissolt el combo de rock experimental Pussy
Galore, el cantant i guitarrista Jon
Spencer va passar per diversos grups, en els que va reclutar el guitarrista
Judah Bauer i el bateria Russell Simins per crear, amb el mateix
patró que la banda seminal, és a dir, sense baixista, THE JON SPENCER BLUES EXPLOSION.
Autèntics impulsors del punk-blues a la Nova York dels anys 90, mai no han abandonat els
circuïts underground tot i que la
seva obra, en general, ha rebut l'aplaudiment de la crítica per la seva
innovació en el camp del blues, tot i
què amb algunes veus crítiques que, ironitzant sobre el mateix nom per a un
estil tan allunyat de l'estàndard, els titllaven d'estafadors. Però en el que
tothom estem d'acord és que el caos, la improvisació i, fins i tot, la
incoherència, a l'escenari es veuen superats per la passió, la sensualitat (i la
suor, per què no?) i la excitació de les seves actuacions, no exemptes d'estil
i sofisticació. Amb la JSBX no hi ha mitges tintes, o els estimes o els
odies...desprès d'escoltar la CdD us convido a prendre posició al respecte.
De la seva discografia en podem destacar àlbums com Extra Width (1993), Orange (1994), Plastic Fang
(2002) , Damage (2004), amb el nom de Blues Explosion (sense Jon Spencer) o,
desprès d'un temps en el que el de New Hampshire (USA) ha col·laborat en altres
projectes com Heavy Trash o Spencer Dickinson, el darrer, Freedom Tower-No Wave Dance Party 2015
(2015), però als que no el conegueu us recomano apropar-vos-hi amb Acme (1998).
Un disc en el que el seu estil blues-rock brut i intens amb textures soul, funk i hard-rock és veu enriquit amb elements
propis de la música electrònica i el hip-hop
i per a la gravació del qual va contar amb la participació de diversos
productors, entre els que destaca un vell conegut del blog, Steve Albini. Una
obra tan (relativament) reeixida que va donar lloc a un seguit d'àlbums de
descarts com Acme-Plus (1999), Extra-Acme (1999), Xtra-Acme (1999) i Ura-Acme
(1999) amb la intenció d'explotar el filó.
Però cap com l'original, del que en destacaria temes
com High Gear, Talk About The Bues o la CdD, Magical
Colors, probablement el tema més comercial que hagin gravat mai.
- THE JON SPENCER BLUES EXPLOSION. Magical Colors. Acme (1999).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada