TOY son un
quintet de Brighton, East Sussex (UK), del qual en va formar part durant un
temps la teclista lleonesa Alejandra
Díaz, l'estil del qual el podem assimilar a aquesta corrent neopsicodèlica
de la que en gaudeixo tant, com es pot comprovar amb el seguit de post al blog en els darrers anys.
Com a particularitat, els nostres protagonistes
d'avui, a la clara i manifesta influència de la música psicodèlica i de garatge
dels anys 60, "léase" The
Velvet Underground, 13th FloorElevators o Pink Floyd, i
protegits en els seus inicis per uns coneguts de la CdD, The Horrors, hi sumen trets de bandes de shoegaze dels 80, com SonicYouth, The Jesus and Mary Chain
o My Bloody Valentine, amb una
proporció que han anat ajustant cada vegada millor en els seus tres LP
publicats fins ara, l'homònim Toy (2012),
Join The Dots (2013) i el definitiu Clear Shot (2016).
Tres àlbums plens d'encerts, amb amplis
desenvolupaments, plens de passatges hipnòtics i canvis de ritme que no minven
la seva accessibilitat, sobretot en el tercer, el més melòdic i pulcrament
gravat fins hores d'ara, una obra ideal per copsar les arrels del psych-rock contemporani. Com molt bé
indica el seu títol, el “tir més encertat” del que porten de carrera.
I com a CdD he triat el track número dos, Another
Dimension, del que m'agrada especialment el sobtat canvi de ritme de la
tornada, la millor del disc.
- TOY. Another
Dimension. Clear Shot (2016).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada