I és que el de Blackpool, Lancashire (UK) sempre ha
estat sensible a temes sentimentals, a més a més de políticament actiu i
compromès en la defensa de la natura, la pau i la justícia social (per el que
ha estat nomenat Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic), tant en els seus
inicis amb el grup britànic The Hollies,
com, i sobretot, a Califòrnia, amb el supergrup Croby, Stills, Nash & Young, el que va quedar palès en
composicions com Marrakesh Express o Lady Of The Island, del seminal C,S&N (1969) o Teach Your Children, del no menys mític Déjà Vu (1970).
Ja des de la primera de les múltiples pauses de
CSN&Y, el nostre protagonista d'avui va iniciar una associació amb Crosby
amb qui va publicar mitja dotzena de LP, i uns altres tants en solitari, dels
que en destacaria per sobre de tots el de debut, Songs For Beginners (1971). Des d’aleshores ha participat en la
gravació de discos de tos els seus socis i altres estrelles del rock, com David Gilmour en solitari i amb Pink Floyd, els noruecs A-ha
i amb els mateixos Hollies en Not Fade
Away (1993), un disc d'homenatge al seu admirat Buddy Holly (vegeu aquí).
Però en el que més ha concentrat el seu interès ha
estat en la seva altra passió, la fotografia i les arts visuals, amb el que ha
obtingut ressò internacional, incloent diversos premis i doctorats
"honoris causa", destacant tanmateix la seva contribució científica
amb el desenvolupament, mitjançant la seva empresa, Nash Editions, d'una en el
seu moment revolucionaria impressora digital, la IRIS 3047, la original de la
qual està exposada al Smithsonian Museum de Washinton, DC.
Songs For
Beginners conta amb
la participació de David Crosby i Neil Young (amb el pseudònim de Joe Yankee) i
un impressionat elenc de músics amics de Nash com Jerry Garcia (de Grateful
Dead), Dave Mason (ex-Traffic), Rita Coolidge i, és clar, de Joni
Mitchell, alguna cosa més que amiga d'ell i d'altres CSN&Y (vegeu aquí i aquí), autèntica musa inspiradora de diversos temes de l'àlbum envers la
complexitat de la vida, l'amor i la pèrdua.
No és el cas, però, de la CdD, la composició més
reeixida de la seva discografia, que fa referència als disturbis provocats per
activistes defensors dels drets civils i contra la guerra del Vietnam durant la
Convenció Nacional Demòcrata l'any 1968 a Chicago. Unes colossals
manifestacions que les autoritats van reprimir, acusant de conspiració a vuit
persones, conegudes com Chicago Eight,
reduït a set (Chicago Seven) desprès
de la separació i condemna a quatre anys de presó d'un d'ells, Bobby Seale, l'únic afroamericà del
grup, per haver cridat "porc fascista i racista" el jutge. És el
germà lligat, emmordassat i assegut en una cadira a qui s'esmenta a
l'inici de la cançó:
So your brother's bound and gagged
And they've chained him to a chair...
al tercer vers de la qual sembla dirigir-se als
seus col·legues Crosby, Stills i Young als que convida a anar a Chicago només a
cantar (se suposa que per a recollir fons per a la defensa dels implicats),
quan diu:
Won't you please come to Chicago just to sing...
Una composició amb una tornada que convida al
optimisme ("podem canviar el mon i reorganitzar-lo, s'està morint,
millorem-lo", ve a dir):
We can change the world rearrange the world
It's dying - to get better
motiu pel que la cançó es coneix també amb el nom
estès de Chicago/We Can Change The World.
- GRAHAM NASH. Chicago.
Songs For Beginners (1971).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada