Avui actuen al Festival Primavera Sound, a Barcelona, els
londinecs The xx, inicialment un
quartet, de seguida reduït a trio, format per la cantant i guitarrista Romy Madley Croft, el també cantant i
baixista Oliver Sim i el
multiinstrumentista i productor Jamie
Smith, uns amics de l'escola secundària que van triar com a nom artístic
aquesta doble x en minúscula que no representa, com es podria pensar, un petó
ni uns cromosomes ni la pornografia sinó tan sols la seva edat en números
romans.
El seu estil es caracteritza per un so minimalista i
fosc amb influències de l’indie-rock,
el dream-pop i la electrònica i a la
doble vessant dels vocalistes Croft i Sim, amb unes composicions tan simples
com misterioses basades en unes veus que no son gaire més que un melancòlic i
sensual sospir i una arranjaments impecables.
Amb els seus dos primers LP's, l'homònim The xx (2009) i Coexist (2012) van obtenir un monumental èxit de crítica, amb
diversos premis inclosos, i públic, el que els va portar a interminables gires
per tot arreu i un llarg període sense gravar que l'inquiet Smith, en solitari
amb el nom artístic de Jamie xx però
amb la col·laboració dels seus col·legues, va publicar el tanmateix reeixit In Colour (2015), preludi de que alguna
cosa nova estava per succeir.
I així ha estat que el recent I See You (2017), evidenciant encara més que els anteriors àlbums
les habilitats del productor, amb uns samplers
més audaços, uns ritmes més lluminosos i accessibles, fins i tot ballables, i
unes veus més càlides i fascinants, ha desencadenat una passió que, de ben
segur, demostraran els privilegiats espectadors del "Primavera", per
sobre dels que el 2012 van gaudir amb la presentació del Coexist i que, a més a més, podran fer-ho del mateix Jamie xx en solitari, substitut, a darrera hora, d'un Frank Ocean caigut del cartell del festival.
Un disc de 10 cançons, gravat entre Nova York, Los
Angeles, Reykjavik i Londres, que comença magistralment amb Dangerous i no decau en altres com Say Something Loving o Performance per deixar cap al final, amb
els més comercials tracks 8 i 9, el hit més conegut, On Hold i el que he triat com a CdD, I Dare You, la tornada de la qual fa:
Singing Oh-Oh-Oh
Go on, I dare you
Oh-Oh-Oh
I dare you
- The xx. I Dare
You. I See You (2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada